El debat de la reforma

Pensió complementària dipositada a la CASS

La CASS planteja un model mixt, paral·lel al sistema públic, per a les prestacions de vellesa gestionat pel Fons de reserva de jubilació

El president del Fons de reserva de jubilació, Jordi Cinca, al Consell General.Fernando Galindo

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

Les previsions d’estalvi del Fons de reserva de jubilació poden anar-se’n en orris al 2037 si es manté la tendència actual. Per a evitar que el Govern hagi de practicar la respiració assistida compensant any rere any els dèficits generats, la CASS proposa oxigenar el sistema públic amb la creació de plans de pensions complementaris. De fet, l’expert contractat per la parapública, Jose Antonió Herce, ja va deixar caure aquesta idea durant la seva compareixença en la comissió d’estudi del passat 21 de setembre. Ara és el president de la comissió gestora del Fons de reserva de jubilació (FRJ), Jordi Cinca, qui recull el guant i planteja un model mixt en el qual “hi acabés contribuint l’empresa, el treballador i fins i tot l’Estat”.

Sense entrar en detalls sobre el pes que hauria de subjectar l’anomenat pilar dos de les pensions respecte al model clàssic de seguretat social, Cinca defensa la coexistència d’aquest model mixt dins de l’estat del benestar. “No es tracta de reduir el que ja tenim i donar-li un caràcter supletori, sinó que sigui complementari per reforçar el model públic amb els canvis que calguin i alhora complementat amb un sistema de plans de pensió d’empresa”, manifesta. Aquest model, segons Cinca, “ajudaria a la sostenibilitat del sistema”.

Ara bé, conscient que, a diferència de la seguretat social, es tracta d’un sistema “pur i dur de capitalització”, el president del FRJ proposa que la gestió del pilar dos sigui de caràcter públic. “La clau no és qui ho gestiona. De fet hi ha molta gent reticent al tema del pilar dos, no tant pel concepte sinó perquè el que hi veuen al darrere és una vocació de les entitats bancàries o les companyies d’assegurances de gestionar aquest fons per acabar fent negoci. I això no és necessari, no és condició sine qua non que estigui en mans del privat”, exclama. Per aquets motiu, considera que “la millor manera d’esvair aquesta por és que sigui el fons de reserva de jubilació qui ho gestioni”. A més, afegeix que en altres països hi ha l’opció que siguin els mateixos beneficiaris els que triïn de forma voluntària si l’ha de gestionar una entitat privada o el sistema públic. “Jo personalment seria partidari que hi hagués clarament la possibilitat que es gestionés des del mateix sistema públic”, declara.

Paral·lelament, respecte al model públic, una altra de les mesures que també es van plantejar a la comissió d’estudi de les pensions i que la CASS n’està analitzant la viabilitat és la idea de fixar un topall per a les pensions màximes. Aquesta proposta, però, “porta implícit un altre debat” que Cinca s’encarrega d’obrir. “Estem parlant només de fer un topall a la pensió o també de fer un topall a la cotització? Fins a quin punt seria just que algú que té un salari important cotitzi per a tot el salari en el fons de pensió però en canvi tingui un topall molt avall en la seva pensió?”, reflexiona Cinca, partidari de topallar pensions i cotitzacions. “Això permetria mantenir un sistema de repartiment solidari i alhora no s’estendria un sentiment d’aquells a qui no els compensés cotitzar perquè acabarien rebent poc”, conclou.

DETERMINAR LA PENSIÓ EN FUNCIÓ DEL CÒMPUT DE LES HORES TREBALLADES

Una altra de les mesures que la CASS està avaluant en la reforma del sistema de pensions és l’anàlisi del còmput de les hores treballades per determinar l’import de la pensió. “Això s’ha de treballar més, però és evident que si només tens en compte els períodes per mesos, que és com està feta la llei, no és el mateix haver treballat en un mes deu hores que haver treballat en un mes 160 hores”, exposa el president del Fons de reserva de jubilació. És per aquest motiu que una de les propostes que té sobre la taula la CASS és confeccionar la pensió a partir de la quantitat d’hores treballades. “Això requereix una anàlisi numèrica que estem fent per veure quins impactes tindria”, sosté Cinca, conscient que la temporalitat dels cicles laborals del mercat andorrà durant la temporada d’hivern contribueix a accentuar aquestes diferències. “A l’hora de pensar quina pensió rebrà la persona que ha treballat durant un temps a Andorra, no només hem de pensar pel període a Andorra sinó com totalitzem aquest periode en el comput de tota la vida laboral de la persona”, afirma el president del Fons de jubilació.

tracking