Teatre del 'malo'

El judici del segle, el de la causa primera de BPA, el del cas Gao Ping, és teatre de l’absurd. Teatre del malo i no del bueno, com va qualificar en el seu dia José Mourinho la reacció de Leo Messi a una duríssima entrada d’un futbolista del Chelsea en un partit de Champions a Stanford Bridge que va acabar amb l’expulsió del jugador de l’equip anglès i el triomf del Barça. I és que el judici és monòton, avorrit, un sense sentit, a vegades sembla una burla als presents. Si no fos perquè hi ha 24 persones que s’hi juguen molts anys de presó i unes multes milionàries i que els tres magistrats que formen la sala tenen la responsabilitat de decidir el futur dels 24, el judici, per la durada, podria qualificar-se de culebrón dels dolents.

Una d’aquelles sèries que la segueixes perquè l’has començada però vols arribar al final convençut que et decebrà. O una d’aquelles de després de dinar que no veus en dues setmanes i et poses al dia cinc minuts després de l’inici.

De tant en tant, molt de tant en tant, el serial Gao Ping té algun detall que t’enganxa. Ahir en va ser un i almenys va provocar expectació a la sala. El tribunal havia de decidir si el judici continuava després de la suspensió de dilluns promoguda pels advocats defensors Josep Anton Silvestre i Adela Nieto, que, “per criteri de prudència”, consideraven que no podien continuar amb la defensa dels clients sense el consentiment de l’empresari Rafael Pallardó –el principal testimoni del cas Gao Ping va ser assistit jurídicament pel seu despatx– i que la vista s’havia d’aturar fins trobar uns lletrats nous per als seus defensats.

L’expectació va durar poc, ni un minut. “El tribunal ha decidit continuar el judici”, va dir el president de la sala, Enric Anglada, argumentant que “aquesta situació ve del 2015 i temps n’hi havia per haver-la plantejat”. Segons el magistrat, “estem en un moment processal on no hi ha incompatibilitats i no es pot suspendre el judici. És un problema que us afecta personalment i n’heu de buscar la solució oportuna”.

La resposta de la sala no va agradar a Silvestre, que va lamentar que “el tribunal consideri que el que he dit no ha sigut honest”. Una afirmació que va rebre d’Anglada un “això no ho he dit”. L’advocat, impassible, va insistir. “M’he sentit atacat en la primera part de la seva intervenció i li agrairia una mica de respecte per l’exercici de les defenses”, va dir, per recordar que “hem presentat un escrit per renunciar a la defensa fins tenir l’autorització del senyor Pallardó”.

El magistrat, en resposta, va insistir que “el tribunal li diu que no hi ha cap incompatibilitat i no li puc acceptar la renúncia fins que solucionin el seu problema”.

Silvestre, insistint en el fet de la incompatibilitat, va demanar al fiscal general, Alfons Alberca, que es manifestés respecte a si, en un futur, podria obrir diligències contra Nieto i ell mateix. No va dir ni que sí ni que no, només va advertir que qualsevol consulta amb Pallardó s’havia de fer en presència del seu advocat i que si els dos lletrats no poden portar amb garanties els seus clients “és el seu problema i no del fiscal ni del tribunal”.

De la resposta, Anglada en va treure la conclusió que la Fiscalia no obriria diligències i l’altra part acusadora, la de Govern, en boca del seu lletrat, Manuel Pujadas, va afirmar que “els companys Silvestre i Nieto poden estar tranquils”.

El magistrat va acabar el debat assegurant a l’advocat que “el fiscal i el lletrat del Govern li han dit que no obriran diligències” i que “si en el moment actual no hi ha cap problema no l’anem a buscar”.

La resposta de Silvestre a la primera afirmació: “Si la Fiscalia no hi veu cap problema, ja em sento protegit. Em sembla genial.” I a la segona: “Doncs endavant, que el judici no es pari en aquest moment per culpa nostra.”