Un pressupost per deixar enrere la Covid

El titular de Finances, Eric Jover, ha entregat aquest matí a la síndica general, Roser Suñé, el projecte de pressupost per al 2022 del qual el ministre va presentar ahir els grans eixos als mitjans de comunicació. Es tracta d’un pressupost que “recupera certa normalitat” postpandèmia però que “no es pot dissociar de l’impacte de la Covid”. Uns comptes de l’Estat en els quals “volem mantenir les estructures creades durant la crisi econòmica provocada per la Covid-19 per ajudar els ciutadans i lluitar contra la pandèmia”.

La recuperació, va explicar el ministre, vindrà de la mà de l’increment del producte interior brut (PIB), que es preveu que sigui el 2021 d’un 6%, el 2022 del 7% i el 2023 del 4,9%, després de venir d’una caiguda de l’11% l’any passat. Així, el Govern calcula uns ingressos per a l’exercici vinent de 465 milions d’euros, un 17% més dels previstos per enguany, que són de 397,8 milions. Les despeses calculades per al 2022 són de 418,5 milions, xifra que faria tancar els comptes amb un dèficit 26,5 milions d’euros. “En postpandèmia serem capaços de tancar [el pressupost] en millors condicions [de dèficit] que els meus amics socialdemòcrates”, va asseverar Jover amb referència als comptes de l’executiu de Jaume Bartumeu.

Malgrat el dèficit de 26,5 milions, el ministre es va felicitar pel fet que “estarem complint el màxim de despesa permesa” per la regla d’or, ja que estarà per sota de l’1% del PIB. Cal recordar que el 2021 es tancarà amb un dèficit pressupostari d’uns 130 milions, mentre que el 2020 va ser de 100 milions. Dos pressupostos plenament impactats per la Covid. El Govern preveu que a final de l’any vinent, el dèficit acumulat de l’Estat sigui d’uns 1.286 milions d’euros.

RECAPTACIÓ PER IMPOSTOS

L’executiu, amb la recuperació econòmica que es creu que hi haurà l’any vinent, preveu incrementar la recaptació provinent dels impostos. Les arques de l’Estat ingressaran 95,2 milions pels impostos directes, un 42% més que els previstos per al 2021. Tot i això, l’exercici es tancarà amb 101 milions d’euros per impostos directes. Una xifra que s’explica perquè el 2020 es van canviar les regles de joc de l’impost de societats i només es va ingressar per avançat un 20% i no el 50% habitual. Així, enguany s’ha ingressat per avançat el 80% i el vinent es tornarà al 50%.

Quant als impostos indirectes es preveu recaptar 305 milions d’euros el 2022, un 8% més que enguany. La recuperació del consum i la previsió de poder fer una temporada d’hivern en condicions estarien darrere d’aquesta previsió, que també contempla un increment de la recaptació per taxes d’un 37%. El pressupost preveu 37,1 milions per aquest capítol al qual s’han de sumar 26,7, un augment del 33%, dels ingressos patrimonials.

La despesa de l’Estat prevista per a l’any vinent s’incrementa en tots els capítols. En global puja un 6%, passant dels 463,3 del 2021 als 491,6 del 2022. La despesa de personal creix un 3% i s’enfila fins als 121,8 milions a conseqüència de les pujades salarials indexades a l’IPC i el pagament dels triennis. L’IPC, conjuntament amb l’augment del salari mínim, també impacta en el capítol de consum de béns corrents, que creix un 8% fins als 57,4 milions d’euros.

La partida més important és la de transferències corrents. Creix un 6% amb una despesa de 222,7 milions. Aquí s’inclouen les transferències als comuns i els diners que es traspassen a la CASS i el SAAS, encara sota l’impacte de la pandèmia.

Pel que fa a les inversions reals, creixen un 10% i s’hi destinen 37,2 milions. Estan incloses partides per a l’edifici multifuncional (1,3 milions), la millora de l’escola de Ciutat de Valls (1,4 milions), els accessos per França a l’RN-20 (2 milions), el procés de transformació digital de l’administració (7 milions) o les iniciatives lligades a la recuperació del patrimoni.

Jover va cloure la presentació del projecte de pressupost destacant que continua impactat per la Covid-19 per les despeses sanitàries i els ajuts socials “molt per sobre de la prepandèmia”. També va posar en relleu que els comptes desenvolupen els diferents programes de l’Horitzó 23 i que recupera certa normalitat pel que fa a ingressos i inversions. Va insistir en el fet que tornen a entrar dins del llindar de la regla d’or pel que fa al dèficit i que posen en relleu que l’Estat tindrà una major resiliència financera davant d’una nova crisi.