Només 5 funcionaris s'han acollit a la reducció de jornada

Els plans de racionalització dels recursos humans de l’administració general aprovats ara fa un any i que s’esgoten a final de desembre incloïen mesures encaminades a fomentar la conciliació laboral i familiar que han tingut un impacte molt discret. Els plans donaven la possibilitat de reduir-se la jornada amb una rebaixa equivalent de sou (mínima d’una hora i màxima de quatre hores diàries), demanar un permís no retribuït per qüestions personals (d’un màxim de sis mesos l’any) i també fer teletreball durant un màxim de tres dies a la setmana. El resultat numèric ha estat que els només cinc treballadors públics han sol·licitat reduir-se la jornada, quatre han demanat i se’ls ha atorgat un permís no retribuït i tretze estan teletreballant tres dies a la setmana (hi havia també la possibilitat de fer-ho un o dos dies però cap treballador públic ha sol·licitat aquesta opció). De fet, el treball no presencial va esclatar com a conseqüència de la pandèmia i, segons va indicar l’executiu, encara ara i en funció de les mesures Covid relatives a la feina a distància que es van actualitzant, “cada direcció de departament les aplica segons necessitats”.

La ministra de Funció Pública, Trini Marín, va assenyalar que a l’hora de valorar les dades s’ha de tenir en compte que estan circumscrites a un període molt concret perquè es van aprovar el novembre de l’any passat i s’esgoten el proper 31 de desembre i encara en un context de pandèmia. De fet, és ara que s’ha de decidir què s’ha de fer a partir del 2022. El que sí que va indicar Marín és que qüestions com el teletreball “són un paradigma que ha vingut per quedar-se” però no va avançar que es planteja per a l’any vinent: “Aquesta és una valoració que farem amb el Govern, després de fer el recull de dades i la valoració al ministeri”.

Només al cos general hi ha un miler de treballadors públics, amb la qual cosa s’evidencia l’escassa afectació de les mesures. Però per al secretari general del Sindicat de personal adscrit a l’administració general (Sipaag), Lluís Anguita, el que és rellevant és que més enllà de les xifres existeixi aquesta possibilitat. “Al final és com les prejubilacions, que puguis tenir aquesta opció, després cadascú farà els seus números i prendrà una decisió. O hi haurà qui vulgui treballar més enllà de l’edat de jubilació i també se li ha de poder permetre”. Anguita va insistir que “la reducció de jornada és la reducció del salari i la gent si treballa és per guanyar-se la vida, així que ha de fer els seus números”. També defensa l’opció del treball a distància i rebutja mites com que es treballa menys. “Al contrari, es pot ser més productiu”, va reblar.