Estadístiques

El preu del metre quadrat és un 35% superior al del 2016

El cost de l’habitatge s’enfila més d’un 35% des del 2016 i ara se situa en els 2.676 euros

Vista de la parròquia d'Andorra la Vella.Fernando Galindo

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

Des del tercer trimestre del 2016 el preu mitjà per metre quadrat dels pisos creix sense fre. Actualment, segons es desprèn de les dades publicades ahir pel departament d’Estadística, se situa en els 2.676 euros, que suposa un increment del 35,39% en comparació amb ara fa cinc anys. La tendència alcista de preus també es reprodueix en els habitatges unifamiliars o els edificis sencers, que se situa en els 2.672,21 euros, quan el 2016 aquesta mateixa dada era de 1.945,37 euros. Si mirem un any enrere, la dada és, respectivament, un 4,3% i un 31,7% més gran, un fet que denota que l’activitat immobiliària ha tingut un creixement sostingut malgrat l’impacte de la pandèmia.

Les transaccions

Paral·lelament, el tercer trimestre del 2021 es va tancar amb 476 transaccions immobiliàries al Principat, una xifra que representa un augment del 23,6% en comparació amb el mateix trimestre de l’any passat. A més, des de l’últim trimestre del 2020 fins ara, les dades que va publicar ahir Estadística indiquen que s’han fet 1.842 transaccions immobiliàries, 558 més que el mateix període que l’any anterior, que suposa un increment del 43,3%.

D’altra banda, en funció de la tipologia del bé immoble, el grup d’altres construccions és el que va experimentar una variació més gran, concretament del 29,6%, ja que van passar de les 196 transaccions el tercer trimestre del 2020 a les 254 el tercer trimestre d’enguany. Seguidament va créixer el grup de ter­renys i plaça d’aparcament amb un 27,7%, mentre que les transaccions immobiliàries d’habitatges suposen el 27,7%. Finalment, el grup de locals comercials i magatzems es va mantenir igual, amb 10 transaccions.

No obstant això, la categoria de locals comercials i magatzems sí que va ser la que va veure evolucionar amb més quantitat el valor del bé immoble tramès amb un 99,6%, seguit de les transaccions immobiliàries d’habitatges amb un 25,6% i els terrenys i plaça d’aparcament, amb un 11,2%. Per contra, destaca que el grup d’altres construccions va retrocedir un 81,6% en el valor dels béns immobles transaccionats, passant de 13.727.417 euros el tercer trimestre del 2020 als 2.519.750 euros del tercer trimestre d’enguany.

Quant a la tipologia de bé immoble en funció de la superfície transmesa, únicament la categoria de terrenys i plaça d’aparcament va experimentar un augment del 12,8% en la variació intertrimestral, passant de 85.961 metres quadrats a 96.951 metres quadrats. La resta, van retrocedir el tercer trimestre del 2021. Les transaccions immobiliàries van recular un 4,6%, mentre que la categoria de locals comercials i magatzems va fer el mateix amb un 5%. Ja a més distància, el capítol d’altres construccions va disminuir un 82%, passant d’11.600 metres quadrats el 2020 a 2.086 metres quadrats el 2021.

LA DESPESA SOCIAL CREIX 228,6 MILIONS D'EUROS EL 2020

El departament d’Estadística va donar a conèixer ahir la despesa pública en protecció social de l’any 2020. Segons les dades, la despesa va ser de 228,6 milions d’euros, un 11,8% més respecte al 2019, quan s’hi van destinar 204,4 milions. La xifra representa el 28,3% de la liquiditat total de les administracions públiques sense tenir en comte els actius ni els passius financers, ni les transferències del Govern a entitats de les administracions públiques, mentre que la despesa per capita va ser de 2.930 euros, 300 més que el 2019. Aquest augment ve donat per les accions que es van engegar per combatre la Covid des del vessant social. Les prestacions de malaltia i discapacitat van augmentar 10,8 milions; les de la gent gran ho van fer 7,8 milions; 1,8 milions d’increment van registrar les prestacions per desocupació, i finalment, els ajuts a famílies i fills van augmentar 3,1 milions. Per volum d’import, un total de 74 milions va ser per malaltia i discapacitat, 110 milions per gent gran, 14 milions per supervivents, 12 milions per família i fills, i 10 milions per protecció social.

tracking