Espot va demanar ampliar l'informe sobre l'avortament

El cap de Govern, Xavier Espot, va demanar un complement d’informació de l’informe sobre l’avortament per conèixer els efectes legals que podia tenir la implementació del servei integral d’atenció a la dona (SIAD), segons van explicar ahir fonts properes a l’executiu. El Govern manté que la documentació va ser encarregada inicialment per l’equip de Toni Martí el gener del 2019, és a dir, a final de la legislatura passada, però que es va rebre un cop Espot ja era cap de Govern. El Diari es va posar en contacte ahir amb l’excap de l’executiu, que va declinar fer declaracions.

Quan Xavier Espot rep l’informe és quan aprofita el treball per demanar el complement d’informació sobre el SIAD, que es va posar en marxa a principi del 2020 i que té com a funció, entre d’altres, assessorar les dones que volen avortar. En concret, la segona nota tenia com a objectiu conèixer quina responsabilitat legal podrien tenir els treballadors del SIAD. El text complementari es va pagar a part i va ser encarregat directament pel cap de Govern actual. El resultat de l’estudi indica que incitar una dona a avortar sí que podia ser punible però que explicar-li les opcions que tenia, entre les quals també l’avortament, no ho era.

PROTECCIÓ DE LA VIDA

L’informe inicial, segons les fonts, argumenta que la interrupció de l’embaràs durant les primeres setmanes no atemptaria contra la protecció de la vida en totes les seves fases perquè es considera que en aquest termini l’embrió encara no està prou desenvolupat. En un context en què les associacions, amb el suport del PS, havien tornat a posar sobre la taula la necessitat de despenalitzar l’avortament, l’executiu hauria demanat l’informe per conèixer les opcions legals que hi havia. En tot cas, el Govern actual defensa que el problema sobre la despenalització no és determinar en quin moment comença la vida, sinó que es tracta d’una qüestió institucional.

Tot plegat ha generat malestar tant dins del Govern com també entre els consellers generals de la majoria, especialment per com s’ha gestionat la qüestió. A l’inici, l’executiu va negar tenir coneixement de l’informe, la qual cosa no va agradar tampoc els socis de Govern liberals. Els parlamentaris demòcrates van afirmar no estar-ne tampoc assabentats i alguns es van mostrar molestos perquè no s’informés obertament sobre el que diu el text i com han succeït els fets.

La polèmica va arribar a protagonitzar part de la reunió del consell de ministres de dimecres, en què es va posar sobre la taula la possibilitat de decretar l’informe reservat per evitar entregar-lo als socialdemòcrates. Finalment, es va descartar conscients que l’estratègia generaria encara més polèmica al voltant de l’informe. De fet, ara l’executiu planteja fer públic el document per tancar la controvèrsia.

L’enrenou va començar amb la sol·licitud del document per part del PS. Els socialdemòcrates van saber que existia l’informe arran d’una altra demanda d’informació sobre les adjudicacions directes que havia fet l’executiu i allà hi constava un pagament de més de 23.500 euros per un informe sobre l’avortament i el Coprincipat, sense cap més especificació. El PS vol analitzar les conclusions del text especialment ara que s’està treballant al Consell General la llei d’igualtat entre dones i homes, i a través de la qual els socialdemòcrates volen entrar una esmena per insistir en la legalització de la interrupció voluntària de l’embaràs.

ELS FETS

1. Govern manté que el va demanar Martí

Govern manté que l’informe es va encarregar el gener del 2019 i, per tant, a final de la legislatura passada, però que va arribar amb Espot de cap de Govern.

2. Complement d’informació sobre el siad

Quan Espot va rebre el document va demanar un complement d’informació sobre els efectes legals que podia tenir el servei d’atenció a la dona.

3. El document s’entregarà al PS

El consell de ministres va plantejar decretar l’informe reservat per evitar entregar-lo al PS. Finalment, però, es va descartar i se li facilitarà.

4. Afirmen que és un problema institucional

Més enllà del que diu l’informe encarregat, el Govern defensa que la despenalització de l’avortament no és un problema jurídic, sinó institucional.