Els temporers es queixen que Andorra perd atractiu

Els temporers d’hivern comencen a arribar. La majoria per incorporar-se a la feina l’1 de desembre amb la campanya d’esquí. Alguns ho fan directament des d’Espanya, on han treballat en el sector d’oci d’estiu, d’altres des dels seus països d’origen des d’on tenen molts dubtes i una part important assumiran el risc de venir sense precontracte amb l’esperança de trobar un cop a Andorra una empresa que els ofereixi feina.

En el que sí hi ha coincidència és que les condicions han empitjorat. El sentiment generalitzat entre els extracomunitars –que suposen el gruix de personal en els negocis que es mouen al voltant de l’esquí– és que cada cop “surt menys a compte venir a Andorra”. Les queixes són les habituals, els salaris no estan en corcondància amb el cost de la vida i llogar un pis és un repte impossible o lluny de les butxaques d’aquests joves que busquen fer un matalàs per quan tornin als seus països d’origen que, com l’Argentina, estan immersos en una profunda crisi.

Els temporers expliquen que molts dels que repetien a Andorra aquest hivern han optat per quedar-se Espanya, especialment a Baqueira Beret. Expliquen que les condicions estan millorant, se’ls proporciona allotjamemt i alimentació a preus simbòlics mentre que a Andorra tremolen quan hi ha pel mig una immobiliària pels dipòsits que s’han de deixar a compte. No només la falta d’un contracte laboral suposa un problema. Molts joves argentins només tenen una dosi de la russa Sputnik, per la qual cosa s’estan apressant a aconseguir una segona vacuna encara que sigui d’un altre fabricant, ja que la prioritat és disposar del passaport sanitari que els obri les portes del mercat laboral d’Andorra. Argentina és un país en crisi permanent. Molts d’ells van passar la pitjor època de pandèmia fa un any a Andorra i tenen paraules d’agraïment per al Govern. “Al nostre país, quan vam arribar, no es van preocupar de nosaltres”, asseguren per detallar que necessiten treballar perquè a l’altra banda de l’Atlàntic no tenen oportunitats. Per això en els grups a les xarxes socials la gran preocupació és quines possibilitats hi ha si arriben a Andorra sense un contracte sota el braç. Els més veterans aconsellen anar a l’aventura, venir fins a Andorra i “trobar un patró que et doni feina i et faciliti el permís de residència”. Ara mateix la feina es concentra a trobar allotjament, majoritàriament en apartaments compartits per estalviar costos i a prop de la feina per facilitar els trasllats. Els temporers que vulguin arribar a Andorra per treballar durant la temporada d’hivern i que no puguin acreditar els requeriments de l’espai Schengen disposen d’un certificat de trànsit que serà expedit per Afers Exteriors –no cal per a Argentina. Actualment, per accedir a l’espai Schengen i degut a la pandèmia, les persones de països tercers han d’acreditar que estan vacunats amb la pauta completa amb un vaccí reconegut per l’Agència Europea del Medicament o l’OMS, viatjar per motius essencials i procedir de països per als quals la UE hagi retirat les restriccions de viatge.

REPORTATGE

Estacions desesperades Les grans estacions d’esquí de tot el món depenen dels treballadors de temporada per mantenir el seu negoci i, després de la pandèmia s’enfronten a una manca de personal urgent. Baqueira Beret preveu arrencar motors el 27 de novembre sempre que les condicions ho permetin i ho farà després d’una inversió de set milions d’euros en nous equipaments. Òbviament està reclutant treballadors, així com el sector de l’hoteleria de la Val d’Aran. El mateix passa amb l’aragonesa Aramon. A França la problemàtica té una major dimensió. Segons La Depeche, la pandèmia ha provocat que alguns canviïn de professió o de regió a la recerca de feines més sostenibles, preferentment amb contractes indefinits, menys restrictius i més ben remunerats. En general, 120.000 persones treballen a les muntanyes a l’hivern. Però, després de dues temporades blanques, els resorts afronten una escassetat de mà d’obra i el descontentament afecta la indústria hotelera i de restaurants. L’Associació Nacional d’Alcaldes d’Estacions de Muntanya insisteix al govern i als parlamentaris sobre aquest tema. “Ara necessitem un marc clar per reclutar per a la temporada”, indica Jean-Luc Boch, president de l’associació. Les dues fires per a l’ocupació estacional, a Saint-Lary els dies 7 i 8 d'octubre a Bagnères, van presentar un número rècord de places: 380 per a la primera i 160 per a la segona.