Diari TV
El 'carrusel' de les pensions de Cinca i Ubach
Jordi Cinca i Gabriel Ubach discuteixen sobre les mesures a aplicar per compatibilitzar la sostenibilitat del sistema i la dignitat de les prestacions, però coincideixen en la urgència d’una reforma
Jordi i Gabi. Gabi i Jordi. Dos vells amics de lluites polítiques sovint no compartides es van retrobar ahir al plató de Diari TV per confrontar posicions amb relació a la reforma del sistema de pensions. I, com era d’esperar, les renyines personals van aparèixer durant L’última paraula, deixant palès que el pas del temps no ha llimat les asprors ideològiques dels dos convidats. No obstant això, l’implícit missatge que a l’uníson van traslladar ambdós –i que ha de calar en la societat però sobretot en aquells que ara mateix tenen responsabilitats legislatives i executives– és que la reforma del sistema de pensions és inajornable. Urgent. Molt urgent. A poder ser, abans que acabi la legislatura. I, per Ubach, si depengués d’ell, amb referèndum inclòs.
Anem al carrusel de les mesures a aplicar: apujar l’edat de jubilació? “No crec que aporti una gran diferència. El problema està en un altre lloc”, va pronunciar Ubach. “Estaria d’acord, però no amb cinc o sis anys. Apujar-la als 67 o 68 anys és perfectament assumible”, va replicar Cinca. Crear un pla de pensions paral·lel al sistema públic? “No estem d’acord. Estem en contra de privatitzar el sistema de pensions i això significaria dipositar més diners de la butxaca”, va dir Ubach. “Que sigui publicoprivat no té cap transcendència. El que estem determinant és que una part de les cotitzacions sigui complementada amb una altra part on el criteri de recuperació del que has cotitzat sigui diferent”, va exposar Cinca. Apujar les cotitzacions? “A Andorra paguem molt poc i si volem mantenir les pensions s’hauran d’incrementar les cotitzacions”, va subratllar Cinca. “No estic d’acord com es va fer el darrer cop que es va augmentar igualment a treballadors i empresaris. La cotització d’empresaris i treballadors hauria d’anar íntegrament a la branca de vellesa”, va contestar Ubach. Atenció, estimat lector, que aquí s’obrirà un altre debat perquè ha de saber que de les pensions emanen tants debats com quilòmetres esquiables hi ha al país.
Com es finança llavors la sanitat? “Cal cotitzar més per jubilació i una part substancial del sistema de salut s’ha de finançar a través d’impostos i pressupostos. No es pot ser dràstics i passar tot el que hi ha d’una branca a una altra sense transició perquè l’economia no ho podrà suportar”, va manifestar Cinca. “Si dediquem únicament les cotitzacions dels empresaris i els treballadors a la branca de jubilació queda, amb números, el debat de les pensions completament aparcat. I per finançar la sanitat no cal apujar impostos, sinó fer una bona redistribució dels diners dins del pressupost nacional”, va declarar Ubach. “Es pot fer un exercici d’imaginació però el que hem de fer és baixar al detall. La branca general, que és la que finança la sanitat, aporta prop de 80 milions d’euros, als quals se’ls han d’afegir els 40 milions que hi destina l’Estat. Necessitem 120 milions per a la sanitat pública i el pressupost d’Andorra és de 450 milions d’euros. No és possible finançar la sanitat sense apujar els impostos”, va reivindicar Cinca.
L’intens estira-i-arronsa, que va iniciar-se abans d’entrar en directe i va seguir un cop finalitzada l’emissió, no va deixar respirar l’audiència i va fer revifar antigues disputes, com la reforma de les pensions dels funcionaris del 2015. “No se’ns va tenir en compte”, va denunciar Ubach. “Vam fer 30 reunions sobre aquest tema”, va exclamar Cinca. Com si endur-se la raó fos un objecte preuat que acredités haver guanyat el debat, Cinca i Ubach van fer ingents esforços per convèncer el seu interlocutor a gratcient que cap dels dos modificaria ni un dit la seva postura.
Tornant però al present, i reprenent el minut i resultat del carrusel de les pensions, el fil argumental va virar cap a la dignitat de les prestacions de jubilació. “Les pensions d’Andorra en xifres absolutes són baixes, sí. No reconèixer-ho em semblaria absurd. El que tothom ha de saber és que l’euro invertit en la seva pensió a través de la cotització a Andorra li està retornant molt més del que ha invertit un treballador a Espanya, França o qualsevol país d’Europa”, va destacar Cinca. “Llavors el sistema no és bo. A una persona que ha cotitzat 30 anys no li pots dir que no ha cotitzat prou. Les regles del joc s’haurien d’haver fet en el seu moment”, va esgrimir Ubach.
Espremuda gairebé la totalitat del suc del debat, sobre la taula van aparèixer altres subítems intrínsecament relacionats amb la reforma del sistema de pensions com la rotació del mercat laboral, la dependència de l’estacionalitat de certs sectors, els salaris i el cost de la vida o la problemàtica de l’habitatge. “No podem pretendre que el sistema de pensions arregli tots els altres problemes estructurals del país perquè llavors portarem el sistema de pensions a la fallida”, va defensar Cinca. “No podem obviar la realitat del país. Jo quan veig un cotitzant de la CASS veig una persona, tu veus números. El paper ho aguanta tot però la realitat no s’aguanta per enlloc”, va afirmar Ubach. El carrusel de les pensions, molt per dir i per fer.