“Hem estat víctimes d'un espoli” amb la fallida

Assegurances Generals “no estava ni en situació de fallida ni en cessació de pagaments”. La propietat de la companyia asseguradora va parlar ahir per primer cop públicament des que l’agost del 2019 l’AFA va intervingués l’empresa i pocs mesos després la Batllia n’acabés decretant la fallida. Ho va fer per defensar que “hem estat víctimes d’un espoli” perquè Assegurances Generals, van insistir, era “solvent”. Culpabilitzen del final abrupte qui va ser primer administrador especial designat per l’AFA i després administrador judicial, Jordi Torrellas, contra el qual interposen avui una querella per administració deslleial, estafa processal i falsedat documental.

“Hem estat dos anys callats perquè confiàvem en les institucions i en una resolució favorable, ha arribat moment de dir prou, s’ha de posar fre a aquest desgavell”, va clamar qui ostentava la presidència de la compa­nyia, Jaume Calvó, que va dedicar gran part de la compareixença a carregar contra Torrellas. De fet, havien treballat plegats a l’asseguradora i tot i que ara es denuncia que se’l triés perquè a una figura com aquesta se li hauria de pressuposar independència, va admetre que al seu dia van pensar que hi podrien cooperar. Però no va ser així: “Ens va donar un tracte marginal i ens va manifestar que érem delinqüents”.

Calvó va assenyalar que Assegurances Generals estava auditada des del 1993 i que en el moment de la intervenció tenia un patrimoni net de 20 milions d’euros. “Que una companyia solvent sigui intervinguda i sobretot liquidada tres mesos després obeeix a l’aportació de proves que desvirtuen la realitat”, va asse­nyalar el propietari de l’asseguradora. Una manipulació obra de l’administrador, va denunciar.

LES IRREGULARITATS

Jaume Calvó va exposar que per falsejar la realitat es van usar normes per valorar els actius “que només s’apliquen al sector bancari”, que es va augmentar el passiu artificialment en 18 milions i que actius immobles peritats per tècnics i empreses acreditats es van devaluar amb la connivència del perit designat a la Batllia –que creuen que va actuar sota coacció i a qui també acusen a la querella– que es va “oblidar” de comptabilitzar 30.000 metres de propietat. “Passem d’un patrimoni net justificat valorat 20 milions d’euros a un negatiu de 20 milions d’euros”, va cloure Calvó, tot lamentant que la justícia ha avalat el treball de l’administrador, que “va gaudir de presumpció de veracitat per ser assimilat funcionari públic”. Per contrarestar aquesta valoració es va contractar l’empresa d’auditories Grant Thornton –“una de les millors del món”–, que va validar que les auditories de la compa­nyia prèvies a la intervenció eren correctes i que també ho era la tasca dels administradors. Una documentació que es va traslladar a la justícia. De fet, Calvó va assegurar que fins a la data de la intervenció només se’ls havia advertit respecte a l’estat de la companyia de l’elevada concentració de béns immobles i que estaven en vies de resoldre-ho tot i que tenien temps fins al 2023, el marge que donava la legislació.

En la querella també s’hi fa responsable civil subsidiària l’AFA. Qui va fundar Assegurances Generals, Amadeu Calvó, pare de Jaume Calvó, va lamentar el dany reputacional i personal: “Em trobo amb forces per lluitar i he decidit donar un impuls per trobar la solució més justa a aquest greu problema. Exigiré responsabilitats.” La propietat assegura que està lluitant per recuperar allò que se li ha arrabassat injustament.

PEDRO HORRACH, FISCAL DEL 'CAS NÓOS', FA PART DE L'EQUIP LEGAL

La família ha reforçat l’assessorament legal amb l’empresa Crowe i qui va ser fiscal anticorrupció espanyol i conegut per participar en casos tan mediàtics com el Nóos o Urdangarín, que va acabar amb la condemna del cunyat del rei d’Espanya. Horrach va participar d’oient en la compareixença de premsa d’ahir, mentre que al costat d’Amadeu i Jaume Calvó es va seure Enrique de la Mata, soci director de Crowe a Madrid. Més enllà de la via penal que ara s’enceta, també segueix el seu curs la civil per la fallida (encara al Superior) i la voluntat de la família és acudir fins a Estrasburg si és necessari. Contra ells també es va obrir la via penal (ara mateix “aturada”, va indicar Jaume Calvó) i recentment la Batllia va ampliar la fallida als dirigents de la companyia, amb la qual cosa se’ls han embargat els béns. Una decisió judicial que ha estat recorreguda.