Més visibilitat per als artistes del país

“Em dic Clàudia Riera, soc un desastre, parlo així i ja està”, va afirmar entre riallades l’actriu després d’haver pronunciat alguna frase sense gaire reflexió prèvia. I és que la naturalitat i l’espontaneïtat de l’actriu andorrana van marcar el caràcter de l’entrevista del programa Parlem-ne, que es va emetre ahir a través de Diari TV.

Riera, coneguda per haver participat en produccions tan consumides pel públic serièfil com Les de l’hoquei o Vis a vis, va iniciar el discurs centrant-se en l’anàlisi de la cultura a Andorra. Amb relació a aquest tema, l’actriu va opinar que es podria explotar molt més el potencial dels actors i dels artistes del país. “S’hauria de donar molta més visibilitat als artistes que som d’aquí o que ens hem format aquí. Hauríem de tenir més espai”, va denunciar. “Si tens gent aquí i pots fer creacions interessants, per què anar a buscar gent de fora i haver de pagar més diners?”, es va qüestionar l’actriu, a més de reconèixer que, per altra banda, s’estan duent a terme produccions molt ben fetes, com la darrera obra de teatre de l’Escena Nacional Andorrana (ENA). “Vaig anar a veure Quatre dones i el Sol i trobo que les actrius van estar espectaculars”, va considerar.

L’actriu, que es troba actualment enmig d’un període de vacances en què assegura que està aprofitant el temps per gaudir del seu entorn i culturitzar-se, va explicar que darrerament s’ha sentit privilegiada per poder seguir treballant en el seu sector. “He estat envoltada de molts companys actors que no han pogut treballar durant la pandèmia. S’han aturat molts projectes”, va lamentar. “Jo, per sort, vaig poder seguir treballant”, va celebrar amb relació El internado: las cumbres, l’última ficció d’Amazon Prime Vídeo i també el darrer projecte en el qual ha participat. “Espero que puguem recuperar la situació d’abans. De fet, durant el confinament la gent ho ha valorat més. Sense cine, sense tele, sense llibres. Què faríem?”, es va preguntar. “Crec que la cultura és forta i sobreviurà”, va sentenciar.

Valors, referents i feminisme

Riera ho té clar. La importància d’un paper no té res a veure amb el reconeixement de la productora, sinó amb la qualitat de la història. “Un projecte pot ser bo encara que sigui petit si t’interessa pel missatge”, va afirmar. En aquest sentit, l’actriu –que es va excusar per no poder revelar els seus projectes més immediats– va explicar que, a hores d’ara, no es tanca a participar en projectes andorrans. “Haver fet projectes més grans no implica que no puguis fer projectes més petits”, va insistir. En ser qüestionada per les prioritats, Riera va explicar que té preferència per les històries de dones reals i amb caràcter. “Trobo que són necessàries aquest tipus d’històries. Hem de crear nous referents. Dones amb les seves virtuts i els seus complexos. Personatges que tenen una evolució, un rerefons...”, va assenyalar, a més de recomanar Maid, el nou drama nord-americà de Netflix. En aquest sentit, va valorar positivament el missatge que havia difós Vis a vis. “Hem trencat estigmes socials, de sexualitat, de diferència d’edat, de corporalitat... d’allò que està establert”, va explicar, a part d’afegir que està molt implicada en la lluita feminista. “A mi sempre m’han cuidat molt i no he tingut mai cap problema de masclisme dins la professió”, va exposar. “Tot i això, penso que la lluita ha de ser permanent. És necessari tenir criteri, tenir uns valors i expressar-los quan toca”, va remarcar l’actriu.

Riera també va fer referència al paper de les xarxes socials i a la forta influència que tenen sobre els joves. “Estic molt en contra de la importància que es dona a la imatge, ja que és caduca”, va afirmar. “Penso que és important tenir uns referents clars i que les xarxes no contribueixin a esborrar-los. Això es pot combatre a través de l’educació”, va afegir.

TRENCANT UNA LLANÇA A FAVOR DE LA SALUT MENTAL

Incertesa i desorientació. Amb aquests adjectius va definir ahir Clàudia Riera l’estat actual de molts joves. Tot i això, tampoc considera que es trobi en una situació d’inferioritat respecte a altres generacions, però sí diferent. “No sabem cap a on hem d’anar i això ens fa molta por”, va reconèixer. “Hem tingut una educació molt marcada, no ens han ensenyat a autogestionar-nos i ara estem perduts”, va afegir. Davant de situacions d’inestabilitat emocional, va trencar una llança a favor de la salut mental i la teràpia. “Tots tenim una motxilleta de traumes. S’ha de desestigmatitzar la salut mental. Anar al psicòleg et dona eines”, va assegurar. En aquest sentit, es va mostrar a favor d’iniciatives com la introducció del mindfulness per a nens o joves.