“En l'acolliment els nens necessiten sentir que els pares biològics hi són”

Parlem amb Alberto Rodríguez, psicòleg especialista en acolliment familiar i adopció, que va dur a terme ahir la conferència Acollir nens i nenes, un dret a viure en família molt necessari i urgent, amb motiu del Dia mundial de la infància.

Quins són els principals reptes que ha d’encarar l’acolliment familiar actualment?

Que la gent conegui millor què és l’acolliment familiar socialment. Que s’entengui que és una mesura familiar, a vegades difícil, però que té molts resultats.

Creu que la població està prou sensibilitzada?

Crec que no s’han fet prou campanyes d’acolliment. És curiós. Van fer una sèrie anomenada Madres que parlava sobre aquest tema i, tot i això, costa arribar a la gent. Crec que s’han de fer més campanyes per apropar-ho a la població.

Vostè precisament és psicòleg especialitzat en atenció psicosocial en acolliment familiar i adopció. Quina és la seva tasca?

Dirigeixo el programa d’acolliment familiar a Guipúscoa. El meu treball consisteix a sensibilitzar per poder captar més famílies, fer-los una valoració i formar-les.

També fa acompanyament?

Sí. Llavors faig el seguiment als nens. Porto 25 anys en aquest ofici i estic plenament convençut que funciona. A vegades la gent pensa més en l’adopció però la veritat és que aquesta opció només va dirigida a uns infants en concret. En l’acolliment els nens necessiten sentir que els pares biològics hi són encara que no puguin viure amb ells.

Tothom pot acollir?

Sí, però és necessari que tothom passi per un procés previ de valoració, que es fa a través d’uns tècnics. També existeixen uns requisits bàsics però el més important és que entenguin que l’objectiu final no és l’adopció i que respectin la família d’origen. Han d’entendre que formen part d’un procés de reparació del dany de l’infant.

Potser hi ha certa reticència a acollir pel tema de la separació... què els diria a aquestes persones?

Tard o d’hora tots els infants s’acaben separant de les famílies. A vegades fa por aquesta pèrdua però els nens sempre s’emporten allò que han guanyat en aquella família. Si el procés es fa bé poden tornar amb els seus pares i mantenir el contacte amb la família d’acollida. Els llaços mai es trenquen.

Andorra compta amb un programa d’acollida familiar. Com el valora?

Jo crec que s’han mogut molt, tot i que és un programa que moltes vegades depèn del volum de la demanda i de les famílies disponibles. És un equip amb ganes que coneix moltes formes d’intervenir i crec que ho estan fent molt bé. Per altra banda, també penso que necessiten més mans. S’ha de conèixer més i fer una aposta decidida.