No tot el que llueix és Dret UE

Sovinteja en rodes de premsa i en intervencions al Consell General que els polítics andorrans facin referència a una futura legislació que transposa una directiva de la Unió Europea. S’entén que és una acció que es desenvolupa per economia del llenguatge, però, en la realitat i fins que arribi, si arriba, l’acord d’associació amb la Unió Europea és molt poca la legislació andorrana que efectivament transposa dret europeu a l’ordenament jurídic nacional.

Tot i que les institucions de la Unió Europea també poden aprovar altres instruments jurídics, principalment la transposició es dona en les directives. Aquesta figura és una norma que obliga els Estats membres de la Unió Europea a assolir els objectius marcats dintre d’un termini, però que els deixa marge per decidir la forma i els mitjans per dur-ho a terme. Però, com apunten des del gabinet jurídic del Consell General, cal partir de la base que Andorra és un Estat tercer i, per tant, no és membre de la UE. Per això mateix, cal establir ben bé quin marc i quina normativa s’està tractant per parlar o no de transposició.

Tal com indiquen des del Consell General, es dibuixen tres escenaris respecte a l’aterratge del Dret europeu a l’ordenament andorrà. El primer és aquell que deriva d’un acord internacional amb la Unió Europea pel qual el Principat assumeix el compromís d’incorporar una normativa al seu ordenament. Això ocorre, per exemple, amb l’acord monetari del 2011 o l’acord duaner del 1990 o l’acord d’intercanvi d’informació fiscal i bancària del 2004, (esmenat en 2016). Totes les normatives que no s’ancoren en acords internacionals no són, per tant, dret europeu tal com s’entén aquest per a la ciutadania dels Estats membres. Es tracta de normatives “inspirades” i de vegades quasi literals, però les conseqüències jurídiques són diferencials. Així, pel que fa al segon escenari, seria aquell en què no hi ha un acord internacional, però que sí que es busca una homologació o adaptació del dret europeu per no quedar “fora de joc”, com expressen de manera gràfica els juristes del Consell General. Es tracta de normatives relacionades, per exemple, amb la protecció de dades o la ciberseguretat. Més enllà, el tercer escenari són aquelles lleis en què el Principat pot actuar de manera unilateral. Tot i això, cal considerar que en aquest escenari es parteix d’una tradició jurídica semblant als països de l’entorn i es té en compte el “signe dels temps” que empeny les societats cap a una direcció concreta. L’exemple serien la prohibició de les bosses de plàstic en consonància amb la resta de països o els compromisos amb la llei d’economia circular o la reducció d’emissions de gasos contaminants.

ACORD D’ASSOCIACIÓ

El futur acord que estan negociant el Principat i la Unió Europea s’emmarcaria, doncs, dintre dels supòsits del primer escenari. Aquest futur acord també comportarà annexes amb legislació que el país es comprometrà a incloure al seu ordenament. No obstant això, cal tornar a treure al debat el fet que Andorra no és membre de la UE. Enfront de les directives de la UE, els ciutadans europeus poden instar el Tribunal de Justícia (TJUE) que el seu estat membre no ha complert amb les obligacions a les quals s’ha compromès. Aquesta fórmula no serà general per als andorrans, sinó que estarà dintre del marc que defineixi l’acord; com passa amb la resta de legislació. És a dir, el Principat assumeix gran part del cabal comunitari, però l’accés de la ciutadania al TJUE en queda condicionat.

TRES ESCENARIS

-Acord internacional

Per mitjà d’un tractat amb l’UE el Principat es compromet a incorporar la normativa. El mateix acord regula si és possible o no recórrer al Tribunal de Justícia.

-Norma homologable

Hi ha legislació en matèries com ara la ciberseguretat o la protecció de dades en què la UE defineix una normativa com adequada al dret europeu.

-Decisió unilateral

El Principat pot adoptar la legislació que consideri, però cal tindre en compte que el dret prové d’una tradició comuna i que és difícil anar “contra corrent”.