Demanen 16 mesos condicionals per maltractar dos discapacitats
L’antic auxiliar admet haver comès errors i denuncia falta de formació i recursos
La façana de la residència l'Albó, on suposadament van passar els fets que es jutgen.
El ministeri fiscal demana setze mesos de presó condicional i cinc anys de previsió d’entrar en contacte amb les víctimes per a un antic auxiliar d’infermeria de la residència l’Albó, a qui acusen d’un delicte major continuat de maltractaments sobre dues persones vulnerables –dos homes amb autisme–.
Dues infermeres del SAAS que els anys 2015 i 2016 van treballar a la residència l’Albó van denunciar fins a quatre episodis en què l’acusat hauria realitzat contencions “qüestionables” i comentaris despectius cap a dos usuaris amb autisme. En concret, les treballadores del SAAS van explicar que l’acusat agafava objectes importants dels pacients i no els els retornava fins que no s’havien calmat. Així, l’antic treballador del centre va respondre que no era un mètode que ell s’hagués inventat, sinó que era una de les “pautes que es donaven des de direcció”. També l’acusen de tenir actituds “provocadores”, realitzar contencions inadequades –una agafant l’usuari pel coll i l’altra reduint-lo a terra i col·locant-li el genoll sobre el cap–, així com de tirar aigua per sobre d’un dels malalts en una ocasió o dir-li “porc” quan el volia tocar amb les mans brutes de femta.
En la seva defensa, l’extreballador del centre va aclarir que “jo venia a apagar focs, no a encendre’ls”, negant buscar provocar els interns. Tanmateix, va admetre que “les paraules no van ser les adequades” ni “les formes les més adients”. No obstant això, va manifestar que en tot moment va actuar per “evitar agressions cap a altres persones o cap a ells mateixos”, ja que eren pacients molt agressius. D’un d’ells va destacar que era un home “corpulent” i que “quan es posava agressiu era una explosió, no el podies controlar”. També va apuntar que era habitual que aquests interns mosseguessin o donessin cops, fet que van admetre tant la resta d’auxiliars que treballaven amb ell com els mateixos familiars.
Pel que fa a les contencions, va criticar la falta de recursos i formació per poder-les realitzar adequadament. En aquest sentit, diversos testimonis van explicar que per realitzar aquesta maniobra es necessiten de dues a cinc persones, però l’acusat va expressar que no hi havia prou personal per seguir aquest protocol.
Així, va assegurar que durant els cinc anys que va treballar a la residència l’Albó els treballadors van fer arribar a la direcció del centre la falta de recursos i formació. A tall d’exemple, va destacar que sovint cinc treballadors –quatre noies i un únic noi– havien d’encarregar-se de fins a 30 pacients autònoms, semiassistits i assistits, situació que van confirmar la resta de treballadores que van comparèixer al judici.
Una versió que xoca amb la de directora de la fundació, qui va declarar que els usuaris en qüestió “no són agressius” i va assegurar que al centre es feien formacions. Tanmateix, diversos testimonis van reiterar l’agressivitat dels dos homes i van relatar diversos episodis. També van explicar la dificultat de treballar al centre, a causa de la manca de personal i d’eines per poder donar una atenció adequada a les persones discapacitades que hi havia internades al moment.
CLAUS
-Tracte vexatori
La directora de la fundació va decidir denunciar l’acusat després que dues infermeres del SAAS informessin que realitzava “accions de burla i alguna contenció bastant discutible” i tenia un tracte “vexatori”.
-Evitar agressions
L’acusat admet que en algunes ocasions ni les formes ni les paraules van ser les adequades, però assegura que sempre va ser amb ànim d’evitar agressions.
-Manca de personal
L’acusat i alguns testimonis van expressar la dificultat d’atendre tots els interns per la falta de personal. Sovint les contencions les havia de fer una única persona i era habitual que entre quatre i cinc treballadors haguessin de tenir cura de trenta interns “que es podien girar en qualsevol moment”. Expliquen que gairebé sempre hi havia un noi a l’equip perquè alguns interns eren molt corpulents i els malalts “li tenien més respecte”.
-Falta de formació
Tant l’acusat com altres auxiliars que van treballar al centre van manifestar que no tenien formació per gestionar situacions de violència. Una treballadora va explicar que “vaig aprendre dels companys”. La directora del centre, en canvi, va assegurar que el personal rep formació constant.
-Persones agressives
Les auxiliars d’infermeria del centre van reiterar que tots dos eren pacients “agressius”. A la residència van veure fins i tot “una companya volar” d’una puntada de peu i una altra a qui li van tirar un got de vidre a la cara. Per contra, la directora de la fundació no considera que es tracti de persones “violentes”.