Coprínceps amb vuit indults

El 14 de març del 1993 el poble andorrà va ratificar en referèndum la Constitució del Principat que havia estat aprovada pel Consell General el 2 de febrer d’aquell mateix any. La Carta Magna en el seu article 46.1 atorga als coprínceps l’exercici conjunt de la prerrogativa de gràcia, és a dir, la potestat per atorgar indults, unes prerrogatives que es troben regulades tant al Codi penal com al Codi de procediment penal. D’ençà l’entrada en vigor de la Constitució, els coprínceps han aprovat un total de vuit indults. Ho recorda el secretari judicial Guillermo Casal Tarré en el seu estudi L’indult de les seves excel·lències els coprínceps publicat a la memòria de la fiscalia corresponent a l’exercici 2020-2021.

Així, el primer indult es va acordar el 14 de març de 1994 i va ser publicat el 23 de març següent. Va tenir una extensió de sis mesos i va excloure els detinguts o presos amb mala conducta habitual i els condemnats en rebel·lia si no compareixien en els 60 dies següents a la publicació de la sentència. El segon es va acordar el 7 d’abril de 1996, es va publicar el 17 d’abril, va tenir una extensió de sis mesos i excloïa els detinguts i presos en la mateixa situació que el primer.

El tercer indult dels coprínceps ja va incloure canvis. Es va aprovar el 15 de setembre de 1997, es va publicar el 19 de setembre i tenia una extensió de 3 mesos. A més dels dos supòsits dels indults anteriors, incloïa una tercera excepció, ja que no se’n podien beneficiar els condemnats per determinats delictes majors contra la vida o integritat o contra la llibertat sexual de menors d’edat, contra la salut pública, blanqueig de capitals i contra la vida o integritat dels agents de policia i del centre penitenciari.

El quart indult (aprovat el 7 de desembre de 1999, publicat el 27 de desembre i amb una extensió de sis mesos) i el cinquè (aprovat el 29 d’octubre de 2003, publicat el 30 d’octubre i amb una extensió de vuit mesos) van mantenir els mateixos supòsits que el tercer per excloure presos de la mesura de gràcia. El sisè (acordat el 8 de setembre de 2010, publicat el 15 de setembre i amb una extensió de vuit mesos) afegia als supòsits per no gaudir-lo els condemnats per delictes de terrorisme i contra la comunitat internacional.

El setè (aprovat l’1 d’agost de 2014, publicat el 13 d’agost i amb una extensió de 6 mesos) excloïa els mateixos condemnats que el sisè, mentre que el vuitè i últim (aprovat el 18 d’octubre de 2019, publicat el 23 d’octubre i amb una extensió de sis mesos) afegia el delicte de corrupció i tràfic d’influències a les exclusions.

“Es pot veure que el pas del temps ha comportat pel que fa a la configuració dels indults una ampliació de les causes d’exclusió per tal que, si bé són disposicions de caràcter general, es redueixi el seu àmbit d’aplicació pels casos que es considerin de menys gravetat. Tot i així, continuen configurats com disposicions d’aplicació automàtica i no pas rogada, cosa que fa que siguin aplicables a un ventall molt ampli de procediments penals”, explica Casal en el seu treball.

Diverses casuístiquesI

L’escrit incorpora la jurisprudència d’alguns casos en què el Superior ha hagut de decidir sobre la possibilitat d’indultar o no un pres. I conté una advertència: “Una configuració dels indults com la nostra, essent atorgats amb caràcter general després de les trobades dels coprínceps al Principat, pot donar lloc a preveure quan seran atorgades les disposicions de gràcia, ja que aquests actes institucionals acostumen a anunciar-se amb antelació. Que d’una o altra forma es puguin fer càlculs de quan serà atorgat un indult pot resultar en certa manera perillós.”