El penúltim servei d'El Cresper

Quan l’Enric Ortiz miri el 31 de desembre vinent els diners que hi ha a la caixa sabrà si El Cresper haurà fet el seu últim servei. A domicili, per això, perquè des del 26 de novembre passat el cèntric restaurant encampadà ha tancat la seva activitat presencial. Ara es dona un mes de marge per acabar de decidir si abaixa definitivament la persiana d’un negoci familiar que, com molts altres, trontolla des de l’esclat de la pandèmia.

“Si aquest mes em quedo a zero de benefici ho donaré per bo. Tant me fa si no guanyo ni un duro. El que vull és poder pagar les nòmines i les despeses del lloguer”, expressa Ortiz, propietari d’El Cresper, que a partir d’ara només acceptarà comandes per recollir a l’establiment o per fer enviaments a les llars. Asfixiat econòmicament, ha pres la difícil decisió de desentaular el local després d’haver rebut el que considera l’estocada final: l’obligatorietat d’exigir el passaport Covid als seus comensals. “No hi estic d’acord. Si la gent es vol vacunar em sembla perfecte. I si no es vol vacunar, també em sembla perfecte. No soc negacionista ni antivacunes. El que vull és que la gent pugui triar. Fa molts anys que vam aconseguir unes llibertats que ara estem perdent”, reflexiona.

Aquesta, insisteix, “és la meva opinió personal”, però el rerefons de la seva decisió també està fonamentat per “les complicacions” d’aplicar les mesures sanitàries del Govern. “Sembla que els restaurants tinguem la culpa que la gent es contagiï i que som els propagadors de la Covid-19. Hi ha molts llocs on la gent s’ha pogut contagiar abans que un restaurant! Jo que tinc un restaurant petit no puc estar pendent que tothom compleixi les normatives. I ara què he de tenir, una persona controlant codis QR? Perquè si no ens posen una multa! No som policies per controlar la gent i no hem de demanar res a ningú”, exclama Ortiz.

El Cresper, com d’altres restaurants, va haver de reduir el seu aforament i passar de 22 comensals a 14 a conseqüència de les restriccions sanitàries, a banda d’establir la reglamentària separació entre taules, habilitar gel hidroalcohòlic i fer un ús obligatori de la mascareta fora de l’àpat. Juntament amb Ortiz, que fa de cambrer, hi ha dos cuiners, un dels quals és la seva dona. “El cuiner ucraïnès que teníem va marxar a l’octubre i ara he pogut trobat una noia de temporada que havia treballat dos anys a Andorra, però, sincerament, no sé si la podré pagar aquest mes”, sosté. En aquest primer cap de setmana de funcionament amb el servei a domicili ha rebut un total de nou comandes, una xifra insuficient per ser solvent.

“Amb la pandèmia he hagut de posar molts calés de la meva butxaca per poder aguantar el negoci, però arriba un moment que els estalvis s’acaben i el que no faré serà quedar-me sense res”, afirma. A part, té contret un deute de 7.000 euros dels crèdits tous que va sol·licitar al Govern. D’ençà, l’ha anat prorrogant perquè a dia d’avui segueix sense estar en disposició de retornar-los. Des d’una entitat financera ja l’han avisat que o bé ho paga al comptat o bé l’import es fraccionarà en un segon crèdit per poder pagar-lo en un termini de set anys, quelcom que reconeix que li donaria una mica d’oxigen.

En el cas que la facturació del desembre no superi el que en termes econòmics es coneix com el punt mort, té clar que abandonarà el país al qual va arribar fa 20 anys. “La meva dona i jo estimem molt Andorra i estem molt a gust aquí. Vam muntar amb molta il·lusió el restaurant i hem gaudit molt amb la gent que ha sortit contenta del local. Hem fet molts amics, però la pandèmia ens ha fotut. Tinc l’esperança que un dia puguem tornar a treballar amb normalitat i es pugui acabar aquesta bogeria. No em veig amb cor de barrar el pas a ningú que arribi al meu restaurant perquè no estigui vacunat. He de respectar la decisió i vull que la gent sigui lliure amb el seu propi cos”, conclou Ortiz.