Unió Europea: sí, però...

Les jornades organitzades per la Societat Andorrana de Ciències (SAC) i la Confederació Empresarial Andorrana (CEA) van recollir diversitat de punts de vista d’empresaris, representants de sectors professionals i des del vessant polític. La coincidència generalitzada va ser que subscriure un acord d’associació amb Europa és una font d’oportunitats, especialment quan es vol diversificar l’economia, però que l’acord ha de respectar les seves particularitats, les d’un territori petit que no pot assumir segons quines exigències. La degana del Col·legi d’Economistes, Neus Cornella, va evidenciar que tot i l’obertura a la inversió estrangera i l’homologació del marc fiscal l’atracció de noves activitats econòmiques encara és un repte pendent, i l’acord d’associació, la fórmula per empentar-lo. El president de Nice Tech, Josep Maria Roger, va posar un exemple del que suposaria per a ells que Andorra i la UE signessin un acord. L’empresa, especialitzada en la venda de fruita i verdura congelada i que va instal·lar les oficines i un laboratori al país fruit de l’obertura a la inversió estrangera, “no pot comercialitzar des d’Andorra, ha de ser des d’una seu que estigui al territori UE”. Una situació que resoldria l’acord d’associació.

Però Cornella també va fer èmfasi en la necessitat d’incorporar salvaguardes. I va fer referència a la qüestió migratòria. “És molt important que es vinculi la residència al treball”, tot posant en valor que Andorra ha estat tradicionalment terra d’acollida d’estrangers “i exemple d’integració social”. En termes similars es va expressar el president de la CEA, Gerard Cadena: “El binomi treball-residència no ens converteix en un país tancat a la immigració.” El president de la patronal va defensar que, de fet, “el nostre model seria el desitjat per molts països de la UE”. Sobre les veus d’alarma amb referència a l’acord, Cadena va assenyalar que li recorden diferents moments de la història d’Andorra que ha viscut, des de la parròquia d’Escaldes fins a l’intercanvi automàtic d’informació fiscal. “Andorra ha sabut trobar l’encaix positiu”, va declarar optimista.

L’excap de Govern Albert Pintat va citar les particularitats de “l’ADN singular” d’Andorra que estan en joc, entre les quals també “les joies” FEDA i Andorra Telecom. Sobre la companyia hidroelèctrica ja hi ha un preacord en matèria energètica amb Brussel·les que salvaria el monopoli. I ahir el director de FEDA, Albert Moles, va defensar en la seva ponència a les jornades les oportunitats d’un acord amb Brussel·les, per exemple, per prevenir o cooperar en crisis energètiques i el fet que l’estratègia andorrana està plenament d’acord amb l’europea en el sentit de fomentar una energia neta i accessible a tot­hom. Al seu torn, el director d’Andorra Telecom, Jordi Nadal, també present a les jornades, i amb una negociació complexa sobre la taula, va assenyalar que, eliminació del roaming a banda, del que són conscients és que s’haurà de legislar per garantir una major autonomia de l’empresa de telecomunicacions respecte al Govern.

La presidència francesa

Per a Albert Pintat la propera presidència francesa de la UE ha de ser una oportunitat per impulsar les negociacions d’un acord d’associació que hauria de respectar aquest ADN propi. “Som un poble dinàmic, actiu, no una relíquia”, va defensar durant una intervenció, en què també va fer un al·legat a favor del Coprincipat, tot alertant dels riscos de posar sobre la taula l’avortament. “Sense Coprínceps no hi ha Andorra”, va sentenciar.

L’executiu també confia en aquest impuls de la presidència francesa. Ho va dir el cap de Govern en un discurs que va acabar llegint el ministre portaveu, Eric Jover, perquè Xavier Espot presentava en aquella hora les noves restriccions per la pandèmia: “Ha de contribuir a fer avançar les negociacions.” De moment, però, el final no té data.

REIVINDIQUEN UNA REGULACIÓ PRÈVIA

Un col·lectiu que ha estat critic amb les negociacions és el de col·legis professionals. L’expresidenta del consell de col·legis, l’advocada Sophie Bellocq, va intervenir en les jornades per defensar que un dels problemes de base és que hi ha professions que encara no tenen regulació, i “com ens hem de plantejar entrar al mercat europeu si hi ha professions que no estan definides ni determinats els requisits d’entrada”. El Govern, en boca de ministre portaveu, defensa que comparteix neguits del col·lectiu però va evidenciar que en una negociació sempre s’ha de deixar alguna ploma.