Els grisos dels no vacunats

Prestar-se a exhibir públicament dubtes que defugen de posicions maximalistes mai és senzill. Encara menys quan saps que la teva opinió va a contracorrent de la majoria social. Per això s’ha d’agrair l’aparició de noves veus en l’ecosistema mediàtic que disseminin l’escala de grisos. La Carla Guinot, professora del María Moliner, n’és una i ahir va passar per L’última Paraula, a Diari TV, per debatre respecte de les restriccions sanitàries derivades de la pandèmia. “No estic a favor de la polarització. Soc una de les persones que de moment no estan vacunades. La vacunació massiva no té el suficient rodatge per veure si és efectiva o no, per tant, no comparteixo que la sociabilització per als no vacunats estigui tan minvada”, va sostenir.

Al seu davant, contraposant les tesis de Guinot des del rigor científic que acredita la seva professió, Bernat Escoda, metge del centre mèdic del Pas de la Casa, va fer un exercici de comprensió per tractar de sospesar els beneficis i riscos que poden tenir les decisions individuals i les conseqüències que poden comportar per a la salut col·lectiva. “Entenc que el passaport Covid ara mateix és necessari perquè les altres mesures no són suficients per poder limitar el creixement de la pandèmia. A diferència de l’any passat, podem tenir les mateixes xifres d’infectats però la pressió sanitària és menor”, va discernir Escoda.

Dues posicions allunyades però que al llarg del debat van demostrar, en la mesura del que els arguments que defensaven els permetia, la mútua voluntat d’apropar-se l’una de l’altra, quelcom que malauradament costa cada vegada més trobar, especialment a les xarxes socials. “Socialment hem de respectar les restriccions però m’agradaria, com a ciutadana que compleix les mesures, que no es coarti una part important de la meva vida social. S’estan adoptant restriccions mentre insistim en la paraula immunitat quan els vacunats no són immunes perquè la transmissió del virus hi és”, va exposar Guinot. “Per a aquesta pandèmia fan falta moltes mesures i la vacuna és una d’important. Tots tenim una immunitat natural que es pot accelerar o augmentar quan passem la malaltia, però de vegades el sistema immune no és suficient per aturar una infecció. Ningú no ha dit que les vacunes fossin esterilitzadores. És una capa més de seguretat que té una eficàcia del 90% per evitar contreure la malaltia de forma greu”, va dir Escoda.

La decisió de vacunar-se

Des d’una visió agnòstica, la docent va esgrimir la “por” com un dels elements que, a dia d’avui, impedeixen que faci un pas endavant per administrar-se el vaccí. “No estic en contra de la vacuna, però no tinc la informació completa. No s’han fet els estudis a mitjà i llarg termini. Em fan creure en ella i em sento obligada socialment a fer una cosa que dubto per l’afectació que pugui tenir”, va expressar Guinot, que va afegir que havent passat fa un any el virus i malgrat haver perdut un familiar directe “no trobo la necessitat de vacunar-me”.

Al seu torn, Escoda va defensar que, a escala global, “s’han abocat molts recursos per fer les coses el millor possible”. “Allò ideal seria esperar dos anys, sí, però com estarem llavors? Confinar-nos a casa per una malaltia infecciosa és una mesura de l’edat mitjana i davant la incertesa era l’única cosa que es podia fer en no tenir vacunes. I ara les tenim. Efectes a llarg termini? Possiblement, però per contra tenim la certesa que la Covid té efectes negatius immediats i a llarg termini. Quan mesurem el risc de la vacuna s’ha de tenir en compte davant el risc de tenir una Covid greu i persistent. No hi ha color”, va exposar.

Deixant de banda ramificacions del debat cap a la participació ciutadana en un referèndum o la representativitat política dels governants a l’hora d’aplicar mesures, un dels elements en els quals Guinot va demanar posar el focus és la “forta pressió social” que reben els no vacunats com un element que repercuteix en la la salut mental. “Soc una ciutadana compromesa i estic acatant totes les restriccions, que se’m titlli d’egoista o que no miri pel bé comú m’està afectant molt a la família, socialment i laboralment”, va explicar, tot desmarcant-se de les posicions extremes “que han distorsionat l’objectiu de les manifestacions”. Amb tot, va deixar clar que “en el moment que em toquin la feina, em toquen el menjar i els meus fills”, no tindrà cap altre alternativa que vacunar-se.

Per la seva banda, Escoda va apel·lar a la responsabilitat col·lectiva i va demanar no perdre de vista que les raons de fons del context actual no són la vacuna o el passaport sanitari, sinó “la situació pandèmica”. “No s’està coartant la llibertat gratuïtament a ningú. Jo respecto qui decideix que no vol vacunar-se, però després hi ha la societat i ha d’entendre que ha de viure d’una altra manera. El que em costa més de respectar és la gent que rebutja l’opció de protegir-se i que vol tenir alhora tots els drets”, va considerar.