Els comuns hauran de regular els conflictes d'interessos dels cònsols

La Llei qualificada de transparència, accés a la informació pública i participació ciutadana que va aprovar ahir el Consell General obligarà els comuns a regular els seus codis de conducta, codis d’incompatibilitat i conflicte d’interessos, així com facilitar les eines de govern obert i participació ciutadana que els encomana la nova legislació. En concret, en un termini de sis mesos des de l’entrada en vigor de la llei, els comuns hauran d’incorporar a través d’ordinacions els principis generals del govern obert, que estableix qüestions com ara la transparència, i l’accés de la ciutadania a la informació i a la definició de les polítiques públiques rellevants a través d’una plataforma d’interacció entre el sector públic i la ciutadania. Així mateix, dintre d’aquests sis mesos, també hauran d’incloure fórmules de participació ciutadana, establerta com un dret de la ciutadania per a la intervenció en les polítiques públiques. Més enllà, en un termini d’un any, els comuns estan obligats a aprovar els seus codis de conducta i bones pràctiques per tal de regular els possibles conflictes d’interessos i incompatibilitats dels cònsols major i menor i també dels consellers de comú. De fet, cada administració pot anar més enllà i afegir codis addicionals i determinar les conseqüències del seu incompliment. Cal apuntar, no obstant això, que els terminis descrits s’inicien a partir de l’entrada en vigor de la llei, que serà de sis mesos arran de la seva publicació al BOPA.

Aquest aspecte de la llei va ser criticat per terceravia. “Els ho han explicat als comuns? Això és el que vostès entenen per transparència?”, va preguntar el conseller general Joan Carles Camp al debat del text legislatiu. Unes crítiques sobre les quals la presidenta suplent del grup parlamentari Demòcrata, Mònica Bonell, va recordar que ella mateixa i la ponent de la llei, Maria Marticella, havien mantingut una reunió a Sant Julià per explicar el sentit de la normativa.

D’altra banda, l’absència d’un règim sancionador va centrar el debat d’ahir sobre les reserves d’esmena. El PS, grup que també és contrari que les declaracions de patrimoni dels consellers generals estiguin recloses davant notari, va considerar que aquesta legislació està “carregada de bones intencions però amb dubtes de poder-la fer efectiva perquè no té un règim sancionador”, segons va expressar la consellera general Judith Salazar.

Amb relació a aquest punt, els partits de la majoria van defensar que la legislació que afecta els consellers generals ja encabeix les possibles vulneracions i van criticar el PS per haver copiat de la llei catalana de manera íntegra el règim sancionador.

REPORTATGE

Lincoln al Consell Apropiacions culturals a banda, qui va ser president nord-americà entre el 1861 i el 1865, Abraham Lincoln, va ser ahir protagonista en el tram final del debat al si del Consell General. En primer terme, la consellera no adscrita Carine Montaner va fer-s’ho vindre bé per associar la frase atribuïda a Lincoln sobre que la democràcia és el govern del poble, pel poble i per al poble, per criticar que la llei no aprofundeix en la transparència ni en la participació ciutadana, segons la seva opinió. Una referència que va motivar que el cap de Govern, Xavier Espot, també fes menció al president nord-americà. “Aquell poble que oblida la seva història està condemnat a repetir-la”, va parafrasejar Espot, qui va afegir que “el poble andorrà es conscient d’on ens ha portat en el passat el fet d’optar per opcions polítiques pretesament desideologitzades que menyspreen la democràcia representativa i fan bandera del populisme i empren l’art de la demagògia”. En aquesta intervenció, el cap de Govern no va fer esment directe a Carine Montaner, però sí que en una anterior referència va ser molt dur amb la consellera no adscrita. “El Govern no perdrà ni cinc segons a respondre a les afirmacions populistes i demagogues de la senyora Carine Montaner. Fa un mal favor a la classe política i al conjunt de la ciutadania del país”, va esgrimir Espot. Per la seva banda, Montaner, en relació amb la demagògia, va dir que “sempre dono fonts oficials”.