Vacunes obligatòries?

Pensar en la possibilitat d’una vacunació obligatòria a la Unió Europea és un debat necessari, comprensible i apropiat.” Són les paraules amb les quals la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, va adreçar-se als seus conciutadans europeus dimecres passat. El descontrol de casos, amenaçats per la variant òmicron, assota el vell continent i els països estan adoptant cada cop mesures més restrictives per contenir l’auge de la pandèmia. Andorra no és aliè a un debat que més d’hora que tard acabarà arribant i al Diari l’abordem des de diferents òptiques possibles per tractar la conveniència o no de l’obligatorietat de la vacuna.

Què hi diu el Govern? Des de l’inici de la campanya de vacunació l’executiu sempre s’ha mantingut ferm en la posició de deixar a la voluntarietat de cada individu la decisió de vacunar-se o no. Alhora, però, ha acotat l’accés a les activitats d’oci a les persones que acreditin el pass sanitari i exigeix estar vacunat com a requisit per entrar al país. Llavors, la vacunació obligatòria és una possibilitat per al ministeri de Salut? “Entenc que el món està apretant amb les vacunes perquè amb més percentatge de vacunació es controlarà la pandèmia. Però nosaltres som un país petit i tenim la capacitat d’arribar de forma més propera als ciutadans. Això no exclou que en el futur es pugui plantejar aquesta opció, però ara no està sobre la taula de cap manera”, expressa el titular de la cartera, Joan Martínez Benazet. A més, recorda que durant la primera onada de la pandèmia altres països van haver de decretar l’estat d’alarma per confinar la població a les seves llars mentre que a Andorra no es va arribar a desplegar aquest instrument legal. Des d’un vessant humà, el ministre es mostra comprensiu amb les persones que no s’han vacunat per por. “Les puc entendre. El que hem de fer és veure d’on ve aquesta por i reconduir-la amb arguments. Això no és un constipat, ha mort molta gent, som en una pandèmia mundial i tots hem de ser responsables i solidaris”, declara.

Els partits polítics

Els partits polítics que tenen representació parlamentària –excepte el PS i terceravia que han declinat la invitació de participar en aquest reportatge– també comparteixen les seves reflexions en aquest debat des de la seva responsabilitat legislativa. “S’ha de valorar d’aquí a un temps. Ara no és necessària l’obligació perquè els mecanismes establerts per a la contenció del virus han fet que molta gent que no s’havia vacunat estigui anant-se a vacunar, independentment si ho fan més o menys convençuts. Si a la llarga s’ha d’acabar fent obligatòria no ho sé dir, de moment s’està plantejant fer-la obligatòria a països amb índexs de vacunació inferiors als nostres”, sosté el president del grup parlamentari de DA, Carles Enseñat.

El president del grup parlamentari de L’A, Ferran Costa, verbalitza la complexitat d’afrontar el debat des d’una posició maximalista. “D’entrada, els liberals no som partidaris de les obligacions envers la població. Ara bé, estem convençuts que vacunar-se contra la Covid és un acte de responsabilitat i solidaritat i així ho demostren els indicadors sanitaris”, esgrimeix. Partidari de “continuar conscienciant la població”, recalca que tothom ha de tenir present que “estem convivint en societat i la nostra participació individual té una afectació a la col·lectivitat”. “Mentre hi hagi persones que no acabin d’entendre l’envergadura del problema que tenim al davant, potser haurem d’anar més enllà, cosa que detestaria”, conclou.

El dirigent de CC, Carles Naudi, convé que per fer el debat cal tenir en compte que “l’estadística” secunda l’eficàcia de les vacunes. “Tenint una incidència tan alta com l’actual les morts i els ingressos hospitalaris són molt menors que quan no hi havia vacunes. I, segon, està demostrat que un vacunat contagia 10 cops menys que un no vacunat”, exposa. Contrari a “coartar llibertats”, justifica que “aquelles persones que no vulguin vacunar-se han d’actuar en conseqüència i sotmetre’s a les normes de viure en societat”. És a dir, defensa que “si s’imposa el certificat Covid per accedir a un local llavors hauran de fer-se cada cop una PCR o TMA, o un test d’antígens”.

Els agents socioeconòmics

La transversalitat del debat porta a donar la paraula també als agents socioeconòmics, que enfoquen la seva mirada d’acord a les preocupacions dels col·lectius als quals representen. “Aquest debat s’hauria d’abordar i estudiar l’opció en l’àmbit sanitari o educatiu”, esbossa el president de la CEA, Gerard Cadena, que constata que de moment les posicions favorables a la vacunació obligatòria al sector empresarial són incipients. “N’hi ha alguns que ho veurien amb bons ulls. Al final si Europa ho planteja nosaltres també hi som a dins i difícilment ens escaparem del debat”, afirma. El que per al president de la patronal no deixa marge al dubte és que “hem de posar tots els mitjans perquè no hi hagi d’haver sectors que quedin tancats”. “L’economia no resistiria un segon confinament”, afegeix.

El secretari general de l’USdA, Gabriel Ubach, es posiciona clarament en contra de l’obligatorietat de la vacuna. “I jo estic vacunat, eh, no soc negacionista”, puntualitza. “O els governs i la Unió Europea prenen la seva responsabilitat o no es pot obligar ningú. Algú ens assegura el dia de demà que aquestes vacunes experimentals no ens portaran problemes? Doncs mentre no s’assumeixen les conseqüències que puguin sortir d’aquí a 15 anys s’ha de garantir el dret fonamental de la gent a poder decidir”, manifesta Ubach, crític amb “l’acorralament” als no vacunats. El portaveu sindicalista prossegueix el seu discurs exemplificant altres situacions que, al seu parer, demostren “la hipocresia de l’economia mundial”. “Quant costa a la societat mundial un càncer per culpa del tabac, les begudes ensucrades o l’alcohol? Per què no obliguem qui consumeix tot això que s’ho pagui tot ell? Estem discriminant per una qüestió purament de negoci monetari, no sanitari”, exclama Ubach.

Una de les veus representatives d’un dels col·lectius més vulnerables és el president de la Federació de la Gent Gran, Fèlix Zapatero, que respon amb un “sí” rotund a la pregunta sobre si la vacuna hauria de ser obligatòria. “La prova és que Alemanya ja l’ha fet pràcticament obligatòria. O altres països estan limitant el moviment de les persones no vacunades, que és el pas previ a l’obligatorietat”, apunta. “Malgrat que hi hagi arguments sobre les llibertats individuals, per sobre de tot hi ha el bé comú”, assevera Zapatero. De fet, posa com a exemple el cas de Lorenzo Damiano, un conegut activista antivacunes italià que havia propugnat en contra de la “dictadura sanitària” i que en la darrera setmana, fruit d’haver contret el virus, ha acabat ingressat a l’hospital i ha demanat als seus afins “fer cas a la ciència”.

Els col·legis professionals

Com no podia ser d’altra manera, els col·legis professionals que d’una manera més o menys directa estan involucrats en la campanya de vacunació també contribueixen a enriquir el debat des del coneixement científic. “Si davant la societat més preparada, més instruïda i amb més capacitació acadèmica la gent no és capaç d’entendre el fonament de l’evidència científica aleshores és un fracàs com a societat arribar al punt d’obligar a vacunar-se. Ens hauria de fer qüestionar moltes altres coses més enllà de la part ètica”, discerneix la presidenta del Col·legi de Metges, Meritxell Cosan. “Un dret tan evident com la llibertat individual potser no és tan fonamental en una situació de risc. Les vacunes tenen clarament un impacte en la pròpia malaltia perquè redueixen l’afectació del virus però alhora, i això no sé si tothom n’és conscient, ajuda que els metges de capçalera no estiguin desbocats. La finalitat única i exclusiva de les vacunes és mantenir un sistema sanitari obert a tothom per donar assistència mèdica a qui té un politraumatisme, un càncer o qualsevol altra patologia”, recalca Cosan, que lamenta que la societat hagi establert un criteri “on té més pes el que pugui dir el veí en una tertúlia de barri que la base de l’evidència científica”.

La presidenta del Col·legi d’Infermers, Isabel Vallejo, atorga al Govern la facultat d’establir l’obligatorietat en funció de l’evolució de la pandèmia. “Nosaltres insistim molt en la prevenció i recomanem a tothom que es vacuni. Tothom ha de tenir la informació necessària i ha de poder decidir voluntàriament des d’un criteri racional. Jo puc entendre un criteri mèdic d’al·lèrgia per no administrar-se una vacuna o una medicació, però hi ha alguns criteris que s’escapen el raciocini i hi ha excuses que no s’arriben a entendre”, diu Vallejo. Per raonar l’argumentari, s’emmiralla en el fet que amb la febre groga hi ha determinats països que obliguen a vacunar-se “perquè és una malaltia activa que s’ha d’evitar que s’estengui”, quelcom que assenyala que no causa tantes objeccions com el fàrmac contra la Covid-19 “quan també existeix un risc alt de propagació”.

Per últim, la presidenta del Col·legi de Psicòlegs, Sílvia Palau, admet la complexitat del debat i constata que les pors de les persones no vacunades s’estan traduint en casos d’ansietat per la pressió social que les envolta. “Vacunar-se o no és un dret que ningú et pot prendre. Quan algú es troba davant una obligatorietat que rebutja encara es genera una aversió molt més gran. I el fet que no et deixin decidir per tu mateix deixa la teva integritat tocada perquè et sents agredit”, valora Palau. “Com a psicòlegs el que hem de fer és veure l’arrel de la por, que potser no és la vacuna, sinó la situació de la pandèmia en general. Per això hem de conscienciar i comunicar els beneficis de les vacunes i el risc que suposa no vacunar-se”, analitza la presidenta del Copsia.