El cunyat del lletrat del president

El Tribunal Constitucional no ha admès a tràmit el recurs d’empara d’un home contra la inactivitat de la Batllia en un cas relacionat amb l’embargament de diners que té en uns comptes de Banca Privada. Una acció que no tindria més transcendència si no fos perquè l’home es diu Mario Andrade Manzana. I qui és Mario Andrade Manzana, es preguntarà el lector. Doncs és el cunyat de Juan Ramón Collado. I el lector, amb tota legitimitat, es tornarà a preguntar qui és Juan Ramón Collado. S’ho preguntarà si no és mexicà o si no té molta relació amb el país nord-americà.

I és que Juan Ramón Collado és conegut com l’advocat del poder per tenir a la seva cartera de clients, entre d’altres, l’expresident de Mèxic, Enrique Peña Nieto. Un lletrat al qual la justícia andorrana investiga per blanqueig. Una investigació que va arxivar provisionalment el 2018 i que va tornar a obrir el juliol del 2019 quan Collado va ser detingut per la policia del seu país. De la seva investigació es desprèn que l’advocat tenia del seu costat la fiscalia de Mèxic quan maniobrava per enterrar les causes judicials que tenia obertes a l’estranger, entre elles les del Principat. Una informació que en el cas d’Andorra es va entregar durant el mandat de Peña Nieto.

Cal recordar que el març del 2015, després de la intervenció de Banca Privada d’Andorra (BPA) arran de la nota del FinCEN es van congelar els béns dels clients de l’entitat sospitosos de provenir de fets delictius, entre ells els de Collado el 2016. Es calcula que van quedar bloquejats uns 77 milions d’euros.

Diners que s’haurien d’haver desbloquejat quan es va arxivar la causa però que es van bloquejar de nou quan Collado va ser detingut a Mèxic el 2019. I aquí és on entra en joc el cunyat de l’advocat, Mario Andrade, a qui també es van bloquejar, desbloquejar i tornar a bloquejar els diners que tenia a BPA. I és que l’endemà de la detenció del lletrat, l’1 d’agost del 2019, la Batllia va decidir deixar sense efecte l’aute de sobreseïment, va reobrir la causa embargant els béns de Collado, així com els del seu cunyat. El 6 d’agost del 2020, la representació processal d’Andrade va presentar un escrit davant la Secció d’Instrucció Especialitzada 2 de la Batllia en què al·legava que només tenia una relació familiar amb el seu cunyat i justificava l’origen lícit dels seus béns. Així mateix, sol·licitava el sobreseïment o l’arxivament de la causa respecte de la seva persona i l’aixecament de l’embargament dels seus béns.

Atès que no va rebre cap resposta, aquesta representació processal va presentar sengles escrits d’insistiment del 9 de març del 2021 i del 7 de maig del mateix any, en què demanava a la Secció d’Instrucció Especialitzada 2 de la Batllia que es pronunciés respecte de les seves pretensions. El 22 de juliol del 2021, la representació processal d’Andrade va interposar un recurs d’empara contra la inactivitat de la Batllia per una presumpta vulneració del dret a un judici de durada raonable, reconegut a l’article 10.2 de la Constitució.

Ara, el Tribunal Constitucional ha decidit desestimar el recurs d’empara interposat per la representació processal del cunyat de l’advocat del poder de Mèxic i declarar que no s’ha vulnerat el seu dret fonamental a un judici de durada raonable, reconegut a l’article 10 de la Carta Magna.

Els magistrats, en la seva sentència, recorden que la concreció de la durada “raonable”, com a concepte jurídic indeterminat, exigeix valorar la complexitat processal, el temps transcorregut, l’actitud processal de les parts i l’activitat dels tribunals. I arriben a la conclusió que en aquest cas hi ha “una indubtable complexitat” en la instrucció que no comporta una vulneració dels drets de Mario Andrade.