Glàmping: allotjament 'diferent' a la natura

Cases a sobre dels arbres, hotels bombolla des d’on dormir mirant les estrelles, caravanes superequipades enmig de la muntanya... són exemples de glàmping, una modalitat d’allotjament que neix de combinar els conceptes càmping i glamur i que ara el Govern ha introduït com a nova categoria d’allotjament en la modificació de la llei que ha entrat a tràmit parlamentari juntament amb el text legislatiu que regula la taxa turística. De fet, la Llei general de l’allotjament turístic aprovada el 2017 i actualment en vigor ja recollia la categoria d’allotjaments atípics. La modificació proposada, però, suprimeix aquest concepte i també el de borda de muntanya perquè s’englobaran en l’anomenat glàmping.

La modificació legislativa incorpora un article per definir el que serà glàmping però hi haurà d’haver desplegament reglamentari. En qualsevol cas, els mínims estipulats fixen que són establiments de glàmping aquells que estan formats per un màxim de tres elements d’allotjament (i aquí hi hauria des de tendes de campanya, caravanes, autocaravanes a habitatges mòbils o bungalous i bordes) propietat del titular de l’establiment i que ofereixen tots els serveis de primera necessitat com vàter, dutxa o aigua potable. A més, s’especifica que aquest tipus d’establiments “poden no tenir accés per carretera o places d’aparcament” atès que es conceben com una oportunitat per dormir al bell mig de la natura però gaudint de les màximes prestacions i comoditat.

HABITATGES D’ÚS TURÍSTIC

La modificació de la Llei general de l’allotjament turístic també incorpora una obligació afegida als titulars d’habitatges d’ús turístic (HUB). Es manté que un propietari pot explotar fins a dos HUB sense necessitat d’inscriure’s al registre de comerç (es considera rendiment patrimonial i no activitat econòmica) però s’afegeix que, en tots els casos, també en els de gestió directa, ha d’haver-hi un servei de consergeria que pot dur a terme el mateix propietari o bé encomanar-lo a una empresa externa de gestió i que ha de consistir en serveis de benvinguda, neteja, lliurament i recollida de claus, atenció telefònica o manteniment les 24 hores.

AUDITORIA DE L'IMPACTE DE LA TAXA TURÍSTICA

El projecte de llei de l’impost sobre les estades en allotjaments turístics estableix que dos anys després de l’entrada en vigor de la taxa (i de la mateixa manera en els biennis següents) el Govern haurà d’encarregar una auditoria de l’impacte de la implementació del nou tribut i també del fons que nodrirà, fet que ha de servir per a l’impuls del turisme, que haurà de valorar el que s’ha recaptat i la incidència que ha tingut al sector. Un informe que es traslladarà al Consell General i serà públic. Els allotjaments faran de recaptadors i el projecte de llei també estableix sancions per als incomplidors. Les més greus seran les considerades de defraudació, en cas de falses autoliquidacions o quan la no-presentació suposi un perjudici per a l’administració tributària. En aquests casos la multa podrà ser d’entre el 50 i el 150% de la quantia defraudada.