reportatge
Allotjament a canvi de 'carinyo'
Joves temporeres d’hivern denuncien que un home es mou per les xarxes aprofitant la falta de pisos i ofereix allotjament gratuït i que demana a canvi que siguin “carinyoses” amb ell.
L'espai interior de l'estació d'autobusos destinada als usuaris.
Molts joves sud-americans -la majoria argentins- que han decidit viatjar a Andorra pel seu compte sense tenir un precontracte a la butxaca estan patint una odissea i, en molts casos, la desagradable experiència de trobar-se amb persones que s'aprofiten de la seva situació de desesperació amb l'objectiu de treure'n profit il·legalment.
Intents d’estafa, pisos inexistents, lloguers de sofàs per dormir i, el més escandalós, un desaprensiu que a través de les xarxes ofereix allotjament gratuït a dones a canvi que siguin “carinyoses”. Així ho denuncien algunes noies que alerten la resta que vigilin amb aquest tipus, del qual mostren el nom i cognoms i les converses per WhatsApp, on ell els reclama una mica de “carinyets”, amb la cara dura que l’oferiment és a una dona que busca juntament amb la seva parella un lloc per dormir.
Els testimonis d'alguns d'aquests joves donen idea que travessen per una situació desesperada i que, a més, són conscients que un cop passat el pont de la Puríssima i sense quotes les possibilitats de trobar feina són gairebé nul·les. El treball i l'allotjament són els principals problemes, als quals s'afegeix la presència de persones que sota falses promeses intenten aprofitar-se’n.
Aquests dies a través de grups específics de Telegram es convidava els que no han trobat un lloc on dormir a fer-ho a l'estació d'autobusos, almenys sota un sostre. La demanda de pisos per compartir, i fins i tot de llits o un sofà per llogar, són algunes de les peticions més comunes, a banda d'altres consultes lligades a tràmits burocràtics, l'enviament de diners o les condicions per arrendar un apartament.
Entre ells s'exerceix la solidaritat. Comparteixen i s'ajuden amb consells sorgits de les pròpies experiències. Se sorprenen quan s’assabenten que no poden renunciar a l'empresa que ha fet el contracte perquè se'ls suspendria el permís de treball. En general, però, les principals queixes van lligades als intents d'estafa, com un estranger que té la mateixa habitació a llogar en diferents portals i exigeix un pagament per avançat.
Un jove es queixa que a la seva parella li van oferir treballar 12 hores diàries com a ajudant de cuina, un dia de festa a la setmana i un sou net de 1.100 euros. “És normal?”, pregunta. Les contestes li diuen massivament que no i és que a més ha d’abonar tres euros pel dinar.
El cas més greu l'exposen unes nois que avisen les seves compatriotes d'un individu que amb l'excusa d'oferir allotjament a les (només) dones intenta presumptament abusar d'elles. L'home respon a una de les noies que buscava on dormir que ofereix una habitació gratis a canvi que sigui carinyosa amb ell.
Es podrien explicar mil històries i anècdotes d'aquests joves que es veuen obligats a marxar del seu país per la falta de feina i una crisi permanent. En cap moment critiquen Andorra i demanen respecte per les lleis vigents per evitar que se'ls etiqueti erròniament. Als que no tenen feina els orienten perquè enviïn currículums en català. Són gent bregada en una lluita contínua per sobreviure. Ara intenten trobar una ocupació com a repartidors, mecànics o bàsicament en la restauració. Tan els fa dormir en un sofà o compartit llit. L'important és tenir un sostre a prop de la feina. Sense contracte, però, ho tenen difícil. Tot i així, continuen arribant.