Un impuls per a Andorra

Lluny de la competitivitat d’altres àmbits, el sector de la restauració del Principat dona la benvinguda a l’èxit del restaurant Ibaya i del xef Jordi Grau en aconseguir aquesta setmana el reconeixement internacional en forma d’una estrella Michelin i considera que, en termes globals, serà molt beneficiós per al país. Així ho afirma el xef Christian Zanchetta, el darrer a ostentar aquest reconeixement a Andorra. “Una estrella és un motor gastronòmic i crea una sinergia positiva entre tots els restauradors”, afirma. En aquest sentit, Zanchetta explica que “quan es parla d’un restaurant guardonat amb una estrella, es parla també d’Andorra” i afirma que “quan tens aquests guardó, surts molt als mitjans, si és que hi vols entrar; jo no parava i ho havia de fer, perquè has de promocionar no només el teu restaurant, sinó la gastronomia del voltant”.

Respecte a aquest vessant, Zanchetta reivindica el producte del país, des de les herbes aromàtiques fins a la carn o els bolets i critica que “estem en una època de mundialització i s’ha barrejat tot; ens estem allunyant de la cuina. Per què vols fer cuina asiàtica si estàs a Andorra? No és responsable comprar productes a 10.000 kilòmetres”. Així, relata que l’Aquarius, el seu restaurant, el qual va tenir una estrella Michelin des de 2003 a 2009, “feia cuina moderna, però potser era el més andorrà del país”.

En el mateix sentit s’expressa Cristian Flich, xef de Can Manel. “Com a restaurador, com a professional i com a lluitador per la gastronomia del país i del seu producte, [l’estrella de Jordi Grau] està molt bé perquè reconeix la gastronomia, que és molt variada i molt bona.” En aquesta direcció, Flich critica en certa mesura la publicació “per haver-nos tingut arraconats uns anys, tot i la visibilitat i reconeixement amb mencions a la guia”. En aquest punt, reflexiona sobre la projecció que dona aquest guardó i apunta que “en un país turístic la gastronomia és el pal de paller”. Flich reivindica, igual que Zanchetta, el producte local i recorda que “no hem d’oblidar que la cuina ve d’on ve i no cal inventar la sopa d’all”. Envers el producte, Flich es mostra entusiasmat pel volum de petits productors artesanals que hi ha en aquests moments i crida a valorar “els bolets, les xicoies, la carn, les melmelades, els vins, la mel... hauríem de creure’ns com a país que són grans productes”.