La justícia decidirà sobre el vel a l'escola

La família de la nena d’onze anys que no assisteix a l’escola –com els seus dos germans– per la prohibició de dur el hijab va presentar divendres a la Batllia un recurs d’empara urgent i preferent (denominat 41.1) perquè se li reconegui anar a classe i que es vulnera un dret fonamental.

Fonts jurídiques de la família musulmana van voler deixar clar que s’està atemptant contra la Constitució sobre la base d’un reglament escolar “que no està ni publicat i que no té cap valor legal per impedir que una nena vagi a l’escola amb vel”. Segons aquestes fonts, si Govern vol vetar qualsevol símbol de caràcter religiós a l’ensenyament andorrà ho hauria de fer a partir d’una llei qualificada “que actualment no existeix”, i per això es demana a la Batllia que valori “la legalitat d’una norma que és nul·la”.

Malauradament, la pandèmia ha donat una treva amb les vacances nadalenques pel mig i, segons els lletrats de la família, la mare està col·laborant amb Afers Socials per desencallar una polèmica de díficil solució, ja que les dues posicions estan encara molt allunyades.

La família i l’advocada calculen que en un mes com a màxima la Batllia s’haurà de pronunciar, i si ho fa en contra dels seus interessos acudiran al Superior, que disposarà d’un altre mes per donar l’opinió. En cas negatiu, l’afer arribarà al Tribunal Constitucional, i això podria suposar d’aquí a dos mesos i mig.

Les fonts van deixar clar que no és incompatible que la mare col·labori amb el fet que vulgui defensar els seus drets fonamentals i avisa l’executiu que “si vol prohibir, ho ha de fer de manera correcta, com va passar amb la Llei de seguretat pública”, que també tocava el dret de reunió o de manifestació”.

LA LEGISLACIÓ GAL·LA HO TÉ PROHIBIT PER LLEI

El problema rau bàsicament a l’Escola andorrana, on segons la família un reglament intern del centre no té pes legal per vetar. Els dos bessons continuen sense anar a l’escola des de fa gairebé tres mesos. L’origen del conflicte es troba en el vel. La legislació francesa –de qui depèn el Lycée– sí que és molt clara en aquest tema i els responsables del centre es mantenien ferms en el sentit que les normes han de ser iguals per a tothom.