Els anti 'pass' afirmen que no hi ha “un estat d'alarma sanitària”
Els contraris al passaport Covid acusen el Govern d’actuar amb una “por injustificada” i impulsat per un “estat d’alarma social”
El recurs administratiu presentat per la plataforma anomenada Andorra Actua en contra de l’ús del passaport Covid nega en la seva exposició de motius que hi hagi una alerta sanitària provocada pel virus SARS-CoV-2 i acusen el Govern de promoure restriccions que atempten contra els drets fonamentals. Segons l’argumentació expressada al recurs, els poders públics estarien moguts per un “estat d’alarma social”, que genera “desconcert” i “atenalla” l’executiu per aplicar de manera incorrecta la llei. Aquesta és la base d’un text que aquesta plataforma de recent creació va entrar en forma de recurs el passat 22 de desembre i en què demanen la supressió del Decret 406/2021 de mesures sanitàries i tots els seus derivats, incloses les possibles pròrrogues per l’evolució de la pandèmia. A més, també esgrimeixen l’article 129 del Codi de l’Administració per sol·licitar la suspensió dels actes impugnats, és a dir, del decret 406/221 mentre es resol per la seva possible afectació a perjudicis d’impossible o difícil reparació.
El recurs pretén anul·lar l’obligatorietat del passaport Covid per a l’accés a establiments de restauració, oci i instal·lacions culturals i esportives en interiors, principalment. Consideren que aquesta norma “constitueix una discriminació a l’accés als béns i serveis per a tots aquells de nosaltres que no volem sotmetre’ns a una vacunació per a la Covid-19 o a una prova diagnòstica o de recuperació”. Així, tot i que en algunes ocasions membres d’aquest col·lectiu han negat que siguin antivacunes, es defineixen al llarg de tot el recurs com a “persones que hem considerat convenient no vacunar-nos” o “ciutadans que considerem prudent no vacunar-nos”.
A més de la suposada discriminació, el passaport Covid, esgrimeixen, atempta contra els articles 16 i 21 de la Constitució, que fan referència a la llibertat de circulació i al dret de reunió. Consideren que el fet de no poder accedir a un establiment els impedeix el seu “dret inalienable [com a éssers socials per antonomàsia] a entrar en contacte amb altres ciutadans de la nostra col·lectivitat”.
Més enllà, també critiquen l’exclusió del límit de sis persones en reunions de treball en relació amb les reunions institucionals, notarials, tribunals, centres sanitaris i de selecció de personal de l’administració per “crear de facto un grup de ciutadans privilegiats”. Pel mateix motiu, també estan en contra dels cribratges infantils als menors de sis anys perquè, segons asseguren, “no existeix una explicació mèdica objectiva que justifiqui aquest doble criteri”. En darrer terme, estan en contra que s’hagi d’informar sobre l’estat de la salut per accedir a un establiment a persones fora de l’àmbit sanitari.
Ahir es va convocar la setena concentració d’aquesta plataforma, que va reunir una trentena de persones, moltes menys que en anteriors ocasions, en què van arribar a aplegar 300 persones. La trobada va consistir en la lectura del manifest i del recurs i en un berenar.
Segons dades de la Universitat d’Oxford, fins ahir s’han registrat 4.823.000 morts per Covid i 237.807.324 de contagis al món. Per la seva banda, Andorra ha registrat 139 morts i 21.730 contagis des de l’inici de la pandèmia.
Arguments
1 Un estat d'alarma social injustificada
El recurs nega que hi hagi una alerta sanitària i argumenta que l’executiu actua en contra dels interessos públics per una por injustificada.
2 Denuncien que el passaport Covid vulnera drets
Argumenten que el fet de no poder accedir a establiments conculca el dret a la lliure circulació de les persones i el dret de reunió.
3 Privilegis per a tribunals, notaris i polítics
Un altre dels arguments critica les exepcions del Decret de mesures sanitàries en cas de les reunions del tribunals, notaris, institucions i centres sanitaris.
4 El cribratge dels menors no està justificat
El fet que es determini al Decret el cribratge per a menors de sis anys consideren que no atén a cap explicació mèdica objectiva, que no expressen.