Les feministes culpen el patriarcat del greuge en les tasques de la llar

Les associacions feministes del país atribueixen les desigualtats de gènere entre dones i homes en la cura de les tasques de la llar a la base patriarcal que impera a la societat. “Tot té una correlació. Moltes dones tenen els fills tard perquè primer volen establir-se professionalment, però llavors apareix la bretxa salarial que no permet a les dones ocupar càrrecs de responsabilitat perquè alhora han d’assumir intendències familiars que no fan els homes”, exposa la presidenta de l’Associació de Dones, Mònica Codina.

En aquest sentit, reivindica la importància d’educar amb perspectiva de gènere tant a l’escola com als nuclis familiars. “A vegades no només és l’escola qui promou les desigualtats, sinó la influència que exerceix la família en el mateix infant”, considera. Per tot plegat, Codina celebra que l’observatori del segon semestre d’Andorra Recerca i Innovació hagi quantificat “una percepció que tots tenim”. “La tasca familiar de la cuina va tradicionalment associada a la dona. En canvi, són els cuiners els que estan reconeguts majoritàriament perquè va vinculat a una professionalització. Per què a la llar no passa això? Perquè és una tasca que no fas per diners. Quan hi ha una part econòmica llavors influeix la societat patriarcal”, reflexiona.

Per a la presidenta d’Acció Feminista, Antònia Escoda, les gairebé set hores de diferència que destinen les dones respecte als homes demostren que “encara hi ha molta pedra per picar”. “Quan parlem de tasques de la llar ja fem tard perquè des de l’escola ja pugem diferents perquè se’ns atribueixen rols diferents. Per què quan algun nen es posa malalt es crida a la mare i no al pare i quan hi ha problemes de disciplina es crida al pare i no a la mare?”, es pregunta Escoda.

En consonància amb el discurs de Codina, la presidenta d’Acció Feminista considera que el fet que aquestes tasques no tinguin un valor monetari juga un paper desencadenant perquè les feines les acabin assumint habitualment les dones. “L’única manera de visualitzar aquesta desigualtat és amb números. Si anessis a treballar a casa d’algú altre a arreplegar la seva merda, quan t’haurien de pagar? Els diners seria el següent pas per poder tarifar les tasques de la llar”, va concloure Escoda.