El consum segueix tocat per la covid i cau set milions

El tancament pressupostari del 2020 ja es va veure greument afectat per la covid, malgrat que algunes figures impositives feien referència a l’any anterior i l’impacte de la pandèmia encara no es veia reflectit en les arques de l’Estat. A falta de veure els números de l’any en curs sencer, el tancament de Govern a 30 de setembre d’enguany segueix molt tocat per l’impacte de la crisi sanitària. Els ingressos corrents s’han reduït en cinc milions d’euros respecte a l’exercici anterior, ja molt marcat per la covid-19. La caiguda es deu principalment al comportament dels ingressos patrimonials i dels indirectes i en concret als ingressos patrimonials i els impostos indirectes.

En el primer cas, el descens en la recaptació és de gairebé 38 milions d’euros i s’explica, bàsicament, per la menor distribució de dividends tant d’Andorra Telecom com de FEDA. Pel que fa als impostos indirectes, destaca el descens en la recaptació de la taxa del consum, que cau en 6,7 milions d’euros. La caiguda està directament vinculada als efectes que la crisi sanitària ha provocat sobre l’economia nacional. Segons argumenta el Govern en el tancament del tercer trimestre, “la reducció de l’activitat turística al país ha minvat els nivells de consum i, alhora, ha reduït la recaptació d’aquest impost”.

D’altra banda, el capítol de transferències corrents s’incrementa en 2,8 milions d’euros degut principalment a les contribucions fetes pels comuns en clau de lluitar contra la crisi sanitària.

Directes i indirectes

D’altres figures impositives, com l’IGI, els impostos especials i l’impost sobre transmissions patrimonials contribueixen a moderar la caiguda recaptatòria dels impostos indirectes. Cal indicar que pel que fa a l’IGI, els nivells són lleugerament millors que els registrats el 2020 (4,1 milions més) però que encara estan substancialment per sota si la comparació es fa amb un any prepandèmic. Pel que fa al volum d’operacions immobiliàries, “l’increment en el liquidat d’aquest impost posa de manifest que aquest tipus d’activitat econòmica es troba en fase positiva i sense afectacions, aparentment, en relació amb la crisi sanitària”, segons consta al document.

També els impostos directes augmenten, amb un creixement de 26,5 milions pel bon comportament de l’impost de societats, l’IRPF i l’impost sobre la renda de no-residents fiscals. Segons s’explica en el document, el bon comportament de l’impost de societats es deu en part a les deduccions aplicades per les empreses i a les mesures de suport del Govern per pal·liar els efectes de la covid, que han provocat un efecte positiu sobre els beneficis fiscals de les empreses. Pel que fa l’IRPF, creix en 5,5 milions malgrat la difícil situació econòmica. “Es tracta d’una dada significativa tenint en compte la situació de crisi sanitària que ha viscut el país”, s’exposa.

D’altra banda, les despeses cor­rents també s’incrementen i superen en 24,6 milions les registrades en el mateix període de l’any passat. Evidentment la pandèmia també té molt a veure amb aquest creixement. Un dels aspectes que així ho demostren és que el ministeri de Salut és el que té un major creixement, amb 17,1 milions més que el 2020. Per contra, el ministeri de Presidència, Economia i Empresa, i el de Turisme i Telecomunicacions protagonitzen els descensos més importants amb una reducció de 3,5 milions i 2,6 milions, respectivament.

40 MILIONS EN CRÈDITS EXTRAORDINARIS

Durant el primer semestre de l’any, tots els crèdits extraordinaris s’han dut a terme per finançar despeses relacionades amb la covid. Les partides més importants han anat a Salut i Economia. Dels 40 milions totals, 12,4 s’han destinat a finançar el menyscapte d’ingressos del SAAS a causa de la covid, la renovació del contracte amb la Creu Roja per la gestió dels stoplabs i els treballs realitzats per altres empreses a l’oficina covid. Economia ha destinat 25,4 milions a finançar els ERTO i les ajudes als autònoms.