Els batlles hauran d'aplicar el dret de la UE quan s'aprovi l'acord d'associació

Els batlles de les jurisdiccions civil, administrativa i fiscal hauran d’aplicar en primera instància el dret de la Unió Europea en aquelles matèries que regularà l’acord d’associació si, finalment, aquest s’aprova. Atesa la gran quantitat de cabal europeu que estarà inclosa en l’acord, molts dels assumptes regulars que arribin a la Batllia ja estaran imbricats amb dret comunitari. Així ho afirma el secretari d’Estat d’Afers Europeus, Landry Riba, qui assegura, a més, que la qüestió que implica el Tribunal de Justícia de la Unió Europea “mereix un monogràfic”.

Fins a la data són pocs els assumptes de dret europeu dels que coneix la Batllia. Cal recordar que moltes lleis andorranes s’inspiren en dret comunitari, però són poques les que efectivament transposen aquest dret a l’ordenament jurídic andorrà. En els estats membres de la Unió Europea aquesta imbricació del dret comunitari és nombrosa. Precisament, aquesta setmana l’oficina del Parlament Europeu a Espanya ha publicat un informe que afirma que fins al 51% de les lleis aprovades pel Congrés dels Diputats el 2021 deriven de directrius i decisions europees.

Al respecte, cal recordar que Andorra no és ni serà membre de la Unió Europea tot i l’aprovació de l’acord d’associació. Aquest establirà un règim més ampli de relació entre ambdós, però el Principat, i per tant els seus ciutadans, continuaran sent un país tercer. Com van apuntar en el seu dia des dels serveis jurídics del Consell General, perquè es pugui aplicar el dret de la UE a l’ordenament jurídic andorrà és necessari un tractat internacional que així ho estableixi. És el que passa, per exemple, amb l’acord monetari o l’acord duaner del 1990 o l’acord d’intercanvi d’informació fiscal i bancària del 2004 (esmenat el 2016). L’acord d’associació tindrà aquesta consideració, però la implicació en el dia a dia del funcionament del país es multiplicarà de forma exponencial.

Com indica el secretari d’Estat d’Afers Europeus, l’aplicació dels acords i l’avaluació de les mesures es regeix a través d’un comitè mixt, el qual estarà previst a l’acord d’associació. Aquest comitè és un òrgan de governança del funcionament de l’acord i estarà compost per membres designats pel Govern i per la Comissió Europea. “Un resident andorrà, si pensa que l’acord s’està aplicant malament o pel que sigui, ho pot elevar al comitè mixt, que és qui regula l’acord, això està estipulat; però si no és capaç, ho pot elevar al TJUE, és una via administrativa”, apunta Riba. En canvi, matisa el secretari d’Estat, “si es porta directament als tribunals andor­rans en cas que hi hagi un dubte ho podrà elevar al TJUE”.

Així, en un cas en allò que concerneix un batlle que estigui afectada una norma de dret comunitari, es podrà elevar una qüestió prejudicial al TJUE perquè en determini la interpretació. Aquest tribunal és l’únic organisme judicial que té la competència d’interpretar el dret comunitari, un aspecte fonamental a la Unió Europea. La remissió de les qüestions prejudicials té un funcionament concret i detallat, però hi ha dos aspectes rellevants. El primer és que quan s’inicia el procés, l’assumpte judicial queda en suspens fins que es pronunciï el TJUE. I el segon és que es tracta d’una eina de consulta i que la resposta és una ajuda perquè el batlle pugui resoldre el cas que va motivar la remissió. És a dir, pel que fa a les qüestions prejudicials no és un tribunal de cassació, sinó de consulta.

PASSOS

Comitè mixt

L’acord preveu la creació d’un comitè mixt que examinarà i n’avaluarà el compliment i les mesures preses pel Principat.

Cas a la batllia

Un assumpte judicial sobre matèria civil, administrativa o fiscal que impliqui una normativa transposada obligarà els batlles a decidir sobre la base del dret de la Unió Europea.

Qüestió prejudicial

En cas de dubte, els organismes judicials podran elevar la qüestió al TJUE perquè decideixi quina és la interpretació correcta.