Nadal en quarantena

El caliu entra a les llars en forma d’ornaments, del fons de l’armari surten els vestits de gala, al rebost s’acumulen calòrics dolços que fan les delícies de grans i petits, a la nevera s’amunteguen els queviures més saborosos i a taula llueixen les estovalles més sofisticades. Tot està preparat per a la celebració de les festes nadalenques fins que a darrera hora cau de la llista de convidats una persona que pronuncia les quatre paraules que ningú vol sentir: soc positiu en covid-19.

La Pati Molné, de 50 anys, va començar a sentir mucositat i tenia una mica de tos diumenge 19 de desembre passat. Convençuda que es tractava d’un mer constipat, es va fer un test d’antígens per descartar que hagués contret el virus. Va donar positiu i una TMA al cap d’unes hores ho va refermar. “El primer que vaig fer va ser enfadar-me i enrabiar-me molt. Totes les festes en l’aire”, descriu. Acte seguit, va mirar l’agenda per veure amb qui havia estat en contacte els darrers dies i va avisar la seva cosina, l’Anna Cabeza, de 56 anys, que també va resultar ser positiva. Així doncs, van decidir confinar-se juntes per fer-se mútua compa­nyia i no passar el Nadal aïllades. “Dins del dolent, no hem pogut estar millor. Jo he tingut símptomes molt lleus i ella ha estat asimptomàtica. Estàvem les dues vacunades”, explica.

La seva filla petita es va mudar amb el seu pare mentre que el seu fill gran, que viu a Vila-real i havia vingut expressament a Andorra per passar el Nadal, va anar a viure al pis de la seva tieta. “No l’he pogut tocar, ni fer un petó, ni abraçar-lo, però almenys l’he vist a la distància des de la finestra”, diu. A més, gràcies a les noves tecnologies, van connectar-se virtualment la nit de Nadal, el dia de Nadal i també el de Sant Esteve. “Tenim una família fantàstica que ens ha portat cada dia un menú diferent per menjar”, expressa. Tot i perdre l’olfacte i, inicialment, el gust, van poder degustar plats tan exquisits com els canelons de foie i tòfona o el civet d’isard.

La cadena de contagis

Divendres 17 de desembre la Mònica Codina, de 59 anys, va anar a sopar amb unes amigues i dedueix que en aquell àpat va contagiar-se, ja que tres dies després va començar a tenir símptomes compatibles amb la covid-19. “Ha sigut un Nadal diferent pel fet d’haver-lo passat sola, però he reaccionat bé perquè estàs mentalitzada que una cosa així et pot passar”, afirma.

De fet, pel dia 24 al vespre havien d’ajuntar-se deu persones a casa seva per celebrar la nit de Nadal i va haver-ho d’anul·lar a contracor. “Els vaig donar un disgust. Com que se’ls va anar la cuinera al final es va suspendre el sopar per una qüestió de temps”, declara. Això sí, avala que amb tot el menjar que tenien previst per al sopar no han tingut problemes d’abastiment alimentari. “He menjat de tot i més. A més, com que no he pogut sortir de casa segur que he guanyat uns quilos”, ironitza. En aquest sentit, admet que el fet de tenir una casa gran li ha permès aïllar-se en una planta diferent a la del marit sense tenir la sensació d’estar reclosa en una habitació. Això sí, per prudència, el fill gran, que viu a Catalunya, va anul·lar la visita que tenia prevista i s’han emplaçat a retrobar-se per Reis.

La Sandra Tomàs, de 51 anys, va rebre la tarda del 21 de desembre una trucada de la Mònica, amb qui justament havia sopat el divendres anterior. Li va notificar que havia donat positiu i l’endemà la Sandra va anar a fer-se un test que va ratificar que ella també estava infectada. Pel davant, l’esperaven deu dies aïllada a l’habitació. “No és el més divertit del món quan t’esperes passar el Nadal en família”, manifesta. Sense poder exercir l’amfitrionatge, va cancel·lar el sopar programat per al 24 al vespre al qual també havien d’assistir nou persones més. A casa, amb l’objectiu d’evitar propagar el virus entre els seus fills, va establir torns per sortir a la cuina, que era l’únic espai comú compartit. ”Els feia el sopar i el dinar amb doble mascareta i quan acabava ventilava la cuina. I me’n tornava al dormitori”, manifesta. A banda de l’escalf familiar, reconeix que el que més ha trobat a faltar aquests dies és la veu, ja que gran part del seu confinament se l’ha passat afònica i amb mal de coll, quelcom que ha dificultat la comunicació.

La reinfecció de la Carmen

Carmen Lamelas, de 60 anys, va rebre el resultat de la prova 24 hores abans de la nit de Nadal. Tot i això, l’experiència de passar el virus per segon cop li ha permès afrontar aquest confinament amb més serenitat. “Allò important davant d’aquesta situació és que la vida continua. Què podia fer? No tenia cap altra opció que acceptar-ho amb resignació, si no t’entra una ràbia interna que no et deixa viure”, exposa. Sense encara trobar l’explicació del seu positiu, recorda que la notícia va caure com una galleda d’aigua freda entre els seus familiars, que inicialment es pensaven que els estava prenent el pèl perquè per tothom es coneguda l’escrupolositat amb la qual segueix les mesures de precaució contra el virus. Sense poder fer la pinya que acostuma a fer per Nadal i aïllada a l’habitació amb la seva mascareta FFP2, lamenta també no haver pogut assistir a missa durant aquests dies.

Víctor Martínez, de 30 anys, va aixecar-se dijous 23 de desembre amb malestar general. Es va fer un test d’antígens en què va donar positiu i els mals presagis es van confirmar amb el resultat definitori de la TMA. A partir d’aquí, trucades amunt i avall per comunicar que s’havia de quedar tancat al seu pis i causar baixa al sopar que feia a casa del seu pare, al Pla de Sant Tirs. “Em va fer una mica de ràbia perquè són dates assenyalades i a la família tens gent petita que li fa molta il·lusió obrir junts els regals del Pare Noel”, comenta. Aclaparat per moments, és conscient que s’ha d’afartar de tenir paciència perquè també haurà de passar el Cap d’Any en aïllament, amb l’esperança de poder desconfinar-se a partir del 2 de gener.