La disponibilitat d'aigua a Andorra està en entredit a partir del 2050

Els recursos hídrics del Principat es veuran reduïts en les properes dècades, segons el projecte Avaluació i prospectiva dels recursos hídrics dels Pirineus en un context de canvi climàtic, i mesures d’adaptació amb impacte en el territori, conegut com a Piragua i que forma part del programa amb fons de la UE, Intereg Poctefa. L’estudi aborda la caracterització del cicle hidrològic als Pirineus per millorar la capacitat d'adaptació dels territoris enfront dels reptes imposats pel canvi climàtic i dona suport a la inversió destinada a l’adaptació al canvi climàtic de la gestió de l’aigua.

El projecte es va iniciar l’any 2018 i va finalitzar, oficialment, el 31 de desembre del 2021. L’Andorra Recerca + Innovació, com a soci andorrà, va participar en totes les accions del projecte i molt específicament en el cas d’estudi Evolució dels usos dels recursos hídrics i possibles tensions sota escenaris de canvi climàtic a Andorra.

L’activitat específica que es va dur a terme a Andorra en el projecte Piragua aquests anys caracteritza els usos i els recursos hídrics disponibles al país a l’horitzó de l’any 2050, tenint en compte diferents escenaris socioeconòmics i el context de canvi climàtic. El model implementat permet avaluar la futura competència entre usos de l’aigua i la incidència de diferents polítiques i actuacions de gestió del recurs hídric així com analitzar possibles opcions d’adaptació.

Segons les conclusions fetes públiques aquesta setmana per l’Andorra Recerca + Innovació, els resultats de la modelització preveuen una reducció del recurs hídric d’Andorra en tots els escenaris projectats. Aquesta reducció es troba associada principalment al decreixement dels cabals especialment a la primavera i l’estiu. Per contra, es preveu un lleuger augment del cabal a l’hivern degut a l’avançament del desgel. Segons el model, la reducció de recurs provocada pel canvi global no condicionarà la disponibilitat d’aigua per ús humà fins a l’any 2050, tot i que, si es mantenen les tendències, podria comprometre-la a llarg termini.

AFECTACIÓ A L’ESTIU

El major impacte a mitjà termini es produirà en les funcions ecosistèmiques dels rius i en la compatibilitat de la conservació d’aquestes funcions en determinats períodes i trams, especialment a l’estiu. Aquesta estació es presenta com la més crítica pel que fa a la disponibilitat d’aigua i és el període en què conflueix una baixa disponibilitat amb l’alta demanda de recurs accentuada pel turisme i l’agricultura.

Els resultats apunten també a una dificultat en la implantació de la transició energètica, i en especial de les centrals d’aigua lluent, tenint en compte la legislació vigent en matèria ambiental i els règims de cabals ambientals detallats al Pla Sectorial d’Infraestructures Energètiques d’Andorra (PSIEA).

RÈGIM DE CABALS AMBIENTALS PER TRAMS I PERÍODES

Un dels grans reptes que presenta el canvi global, conclou l’estudi, és fer compatible la conservació de les funcions ecosistèmiques dels rius i la transició energètica. En aquest sentit, les perspectives futures de disminució de cabal, especialment en trams d’alta competència per l’aigua, fan necessari estudiar, valorar i desplegar un règim de cabals ambientals per trams i períodes. Aquest ha d’estar basat en índexs holístics robustos i no només en percentatges sobre els cabals mitjans interanuals, i han de permetre cert aprofitament de l’aigua. Aquesta és una de les mesures adaptatives més destacades que caldrà afrontar, s’indica, per afegir que les mesures estudiades per adaptar-se al canvi climàtic que presenten el major potencial de reducció d’ús d’aigua es concentren al sector domèstic i turístic, tot i que la disminució de la intensitat d’ús d’aigua a les estacions d’esquí és d’especial interès, ja que aquestes es troben en rius de capçalera i, per tant, més sensibles a les variacions de cabal.