La crisi sanitària passa factura a les persones que han estat a l'atur o en ERTO

Entre el febrer i el maig del 2020 es van perdre 7.370 assalariats, dels quals un 32% no eren temporers. El maig del 2020, un cop van entrar en vigor els ERTO, 9.230 treballadors van estar afectats per una suspensió del contracte de treball. Són xifres de l’impacte sobre el mercat laboral que va tenir l’esclat de la pandèmia i que recull l’estudi La covid a Andorra. La seva incidència en l’economia de la classe treballadora, de Marta Alberch, que ha comptat amb la col·laboració de Joan Micó, coordinador del Centre de Recerca Sociològica (CRES), i que ha estat impulsat per la Fundació Reig. Un estudi estructurat en dues parts, una primera que recull la incidència de la crisi sanitària a Andorra en sis àmbits (demogràfic, econòmic, laboral, educatiu, social i sanitari) i una segona amb dades d’una enquesta efectuada pel CRES que constata que persones que han estat a l’atur o en situació d’ERTO pateixen ara una situació econòmica pitjor que abans de la pandèmia.

L’enquesta del CRES s’ha fet partint de les respostes de 138 persones que van estar al seu dia o a l’atur o en ERTO. I tot i que un 91% té ara feina constatant la recuperació del mercat laboral, les respostes indiquen que l’economia domèstica pateix encara els efectes de la crisi, més que no succeix a les llars de l’altra part de la població (les respostes d’aquest segon grup són de l’observatori del CRES del segon semestre). Així, per exemple, un 43% del grup que va estar en ERTO o a l’atur indica que la seva situació econòmica ha empitjorat, un 80% que han vist reduïts els seus ingressos i un 54% que arriben amb dificultat a final de mes. En el cas de la població en general, el percentatge dels que sostenen que la situació econòmica és pitjor és del 28%, el 29% han ingressat menys i el 36% pateix per arribar a final de mes. La retallada en despeses materials també és més elevada en el primer grup perquè una de cada tres persones les ha reduït (en el cas de la població en general és una de cada quatre) i en conceptes com la roba o, en menor proporció, el menjar. Un 22% ha reduït les visites mèdiques. Les retallades també han afectat els fills. Un 17% de les pesones afectades laboralment per la pandèmia han rebaixat la despesa en extraescolars o en els estudis universitaris de la descendència. En el cas de la població en general, és el 9% d’enquestats que declara que ha reduït la despesa en els seus fills. Joan Micó va indicar que les dades constaten una major fragilitat provocada per la pandèmia.

Respecte al que pot succeir aquest 2022, Marta Alberch va assenyalar la continuació de la incertesa, les derivades que pot tenir el creixement de la inflació, una tendència a reinventar-se laboralment que ja s’ha vist el 2021 amb l’increment de treballadors autònoms o la possibilitat d’una major tensió social per la precarietat però també per l’allargament de les restriccions.

Aquest és el vuitè estudi sobre temàtica social impulsat per la Fundació Reig.

L'IMPACTE

LABORAL

Des del març fins al maig del 2020 es calcula que entre el 0,72% i el 3% de la població es podia trobar en situació de precarietat.

SOCIAL

La crisi sanitària va motivar un augment del 54% de les ajudes socials i un 11% de la població va rebre algun tipus de prestació.

SALUT

Fins al setembre del 2021 s’havien atès 635 pacients per covid. El 2020 les visites a salut mental van augmentar un 14% respecte al 2019.

EDUCACIÓ

Les escoles van estar tancades durant 77 dies. Hi va haver entre un 1% i un 8% d’absentisme telemàtic.