PROBLEMES AL MERCAT LABORAL

La falta de personal ofega petites empreses de serveis

Culpen les “excessives” ajudes públiques, que desincentiven el personal a agafar extres per complementar els ingressos

Un home a la rampa del Servei d'Immigració.Fernando Galindo

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

Empreses petites que donen servei a particulars o a altres empreses es queixen que amb prou feines poden sobreviure no només per les ferides que queden de la pandèmia, sinó bàsicament perquè, asseguren, els és impossible trobar treballadors disposats a fer hores extres.

De moment s’han reunit amb el cap de Govern per exposar-li la seva problemàtica, però l’única solució que entenen que seria útil sembla difícil que pugui ser acceptada per l’executiu. Aquests petits empresaris es troben diàriament amb treballadors que no es presenten al seu lloc de treball o que directament ja no comencen el seu primer dia d’incorporació. “Al·leguen que no els surt a compte, que s’han de desplaçar molt lluny, o simplement no diuen res”, assenyala una petita empresària de Canillo.

Diu que es troba en una situació molt desesperada i que de vegades ella mateixa ha anat a fer la neteja d’apartaments turístics al Pas de la Casa perquè necessita que els seus clients estiguin satisfets amb un servei que “costa molt d’oferir per falta de mà d’obra”.

Des del seu punt de vista, que comparteixen altres negocis de la mateixa característica, els ajuts públics són un desincentiu per a moltes persones a agafar una feina que no sigui de jornada completa però que suposa un extra com a ingrés. “Creiem que s’estan donant massa ajuts i la gent prefereix aquests diners abans que treballar”, assegura sense rubor, conscient que aquestes declaracions són impopulars. El problema radica que una persona que es beneficia d’una ajuda pública la perd automàticament quan accepta una oferta de feina, especialment quan es tracta d’un extra que s’ha de veure com un complement.

Aquests petits empresaris es troben “desesperats” perquè l’aprovació de noves quotes d’immigració no els afecta. De moment van fent gràcies als temporers d’hivern, gent que vol aprofitar la seva estada a Andorra per reunir diners i fer extres que els aporti més ingressos. Però com marca la llei, només ho poden fer en aquelles activitats econòmiques que fixa la targeta verda.

Els problemes no acaben aquí. S’hi afegeixen l’intrusisme i les males pràctiques. Així, denuncia que una empresa d’Encamp que hi figura com a constructora es dedica a fer serveis de neteja, i “contracta gent sense papers a qui després no paga”, detalla amb indignació.

Remarca que se senten sols, “ningú ens escolta, però tenim totes les inspeccions del món”. Aquesta jove emprenedora indica que és conscient que els sous són petits però que intenta donar totes les facilitats, com pagar el transport o adequar els horaris, “però no hi ha manera de tenir un personal fidel i em trobo amb dificultats per complir amb els encàrrecs”. Es queixa que només pot optar a personal que resideix al país, que les quotes no els afecta –són per a contractes de 40 hores setmanals– i que, lògicament, no pot acudir a temporers sense documentació que busquen feina.

La realitat és que en aquesta època de l’any són molts els temporers que encara estan sense feina perquè han aterrat al país a l’“aventura” sense un precontracte laboral que els asseguri la subsistència. Molts es mouen per les xarxes socials i entre els seus compatriotes a la recerca d’una feina o un extra, però és molt difícil sense el permís per residir i treballar, òbviament amb les excepcions de sempre.

tracking