Reportatge
Òmicron debilita l'empleat
L’explosió de contagis provoca nombroses baixes laborals que costen de suplir i colpegen especialment els treballadors que no poden teletreballar
Un autobús s'atura davant de la parada per recollir els seus passatgers.
Òmicron s’ha escampat com una taca d’oli pel teixit econòmic del país causant estralls a les empreses que han tingut diversos treballadors de baixa. Des de la perspectiva de l’empleat, aquesta tampoc ha estat una situació senzilla, especialment per a aquells que tenen una feina incompatible amb el teletreball. L’Albert Panadeiros, conductor d’autobús a Cooperativa Interurbana, i la seva dona, que treballa en un establiment de roba esportiva, van donar positiu arran del contagi de la seva filla, de dos anys, a l’escola bressol. A conseqüència de tot plegat van haver de confinar-se tots junts més d’una setmana a la llar. “La convivència és bastant desgastadora i ens ha afectat psicològicament. És una nena que sempre està activa, té molta energia i l’ha de cremar”, exposa. Sumat a això, el desenvolupament de simptomatologia greu per part de la seva dona va fer que durant tota la setmana la responsabilitat de fer-se càrrec de les tasques de la llar recaigués exclusivament en ell. A tot això, estima haver deixat d’ingressar uns 200 euros aquest mes de gener fruit de la baixa.
La queixalada econòmica també l’ha percebut l’Albert Vidal, cap de cuina del restaurant KAO de Soldeu. Coincidint amb la primera setmana de Reis, “la més potent de l’any i en la qual “fas més hores extres”, es va contagiar de Covid-19. Com a temporer, expressa que s’ha sentit indefens durant aquest període de baixa, ja que apunta que molt probablement ingressarà “una tercera part menys del sou”. “El problema més gran que he tingut amb la Covid és que no m’han donat ni la baixa ni l’alta. Durant vuit dies he estat trucant cada dia 20 cops al meu metge de capçalera que no m’agafava el telèfon i em deixava un missatge al contestador amb el seu horari”, assegura amb impotència.
Des de la CASS, indica, li van recomanar que canviés de metge referent però els intents per establir comunicació van seguir sent infructuosos. “O no contestaven, o em sortia un contestador o m’atenia la secretària i em deia que estaven a tope i no podrien acollir-me en aquest canvi de metge de capçalera”, declara. Per tot plegat, confessa “haver llençat la tovallola” i es mostra expectant amb el que es trobarà a final de mes al seu compte bancari. “Des de recursos humans necessiten la baixa. I jo vaig fer-me una PCR i un test d’antígens abans d’entrar a treballar per assegurar-me que no hi hagués cap problema, però l’alta me la vaig autodiagnosticar jo mateix”, desvetlla. Entre la indignació i la frustració, calcula que des de casa ha pogut treballar “un 2%” del que representa la seva feina diària.