Sota zero amb dues rodes

Fa temps que va decidir que la seva vida seria exclusivament viatjar amb moto i evitar caure en la monotonia. A la motxilla porta l’indispensable, els reptes extrems són el seu lema i la improvisació la seva bandera.

Aquesta vegada l’aventura de Pere Tavares serà a Europa, amb l’objectiu de sortir aquest dilluns d’Andorra per arribar al Cap Nord de Noruega -la punta més septentrional del continent- i tornar. Un total d’11.000 quilòmetres, dels quals 4.000 són sobre gel, que espera fer en tres setmanes. El massanenc, de 44 anys, emprèn aquesta aventura en solitari. “Normalment, viatjo amb la meva dona, que també té moto, però en aquest cas no puc per la seva seguretat. És un viatge molt extrem i en soc conscient. Em considero una mica boig, però no soc ruc. Tothom em diu que no arribaré a la bola de Nordkapp, sé on vaig i les temperatures que tocaran. És un repte difícil i arriscat”, relata Tavares. L’única planificació que fa és la de la línia de ruta, diu que li agrada adaptar-se i decidir sobre la marxa on dorm i on menja. No trepitja hotels i afirma que no fa turisme: “Per a mi viatjar no és això, sinó les experiències que em dona conèixer gent nova, les seves cultures i les seves històries vitals”, explica. Tot i que aquesta vegada també ha hagut de preparar-se i entrenar per les temperatures que viurà. “He de vigilar els nivells de l’oli de la moto i la congelació. Per als pneumàtics porto uns 400 claus. Arribaré a temperatures de quaranta sota zero o més. He entrenat amb neu i gel prèviament”, diu Tavares. Ara també s’ha hagut de preparar una motxilla força gran on poder portar un sac de dormir extrem per si de cas “un dia no trobo on dormir”; les càmeres amb les quals grava les seves experiències i powerbangs perquè tant la roba com el casc són calefactables: “Estaré la major part del temps sobre la moto, és un viatge molt llarg i amb aquestes temperatures la sensació tèrmica és d’entre 100 i 110 sota zero”, rebla.

La pandèmia ha condicionat els seus plans, ja que inicialment volia recórrer tot el continent africà. “A Noruega hi he estat, però a l’estiu, i un amic em va explicar que uns hi havien provat de pujar amb sidecar i dic, ‘ostia, amb sidecar? Doncs aguanta’m el cubata que pujo amb la meva moto’”, diu rient.