tribunal constitucional
El TC declara inconstitucionals els treballs comunitaris obligatoris
Cal el consentiment del condemnat per respectar la prohibició dels treballs forçats
Jurament del Tribunal Constitucional.
El Tribunal Constitucional (TC) va declarar ahir inconstitucional i nul·la la nova redacció de l’article 484 del Codi Penal, que preveu castigar les contravencions penals de danys dolosos amb una pena de treball en benefici de la comunitat i, alhora, amb una multa. La sala conclou que quan els treballs comunitaris no compten amb la conformitat del condemnat esdevenen treballs forçats i, per tant, contravenen la Carta Magna i el conveni per a la salvaguarda dels drets humans i de les llibertats fonamentals. Per aquest motiu, justifica que cal oferir una pena alternativa.
El TC exposa en la sentència publicada ahir al BOPA que la redacció originària d’aquest precepte en el del Codi Penal del 2005 preveia la pena de treballs en benefici de la comunitat com a alternativa a la multa. És a dir, que la persona castigada podia escollir complir la pena dels treballs o bé acollir-se al pagament de la corresponent sanció econòmica. En aquest supòsit, “es precisava el consentiment del condemnat, de manera que si aquest consentiment no es prestava prèviament, la pena a imposar era la multa”.
Aquesta concepció era, segons argumenta el Tribunal, “respectuosa amb la dignitat de la persona i amb la prohibició d’imposar penes degradants”, així com amb la prohibició als treballs forçats recollida a l’article 4 del conveni per a la salvaguarda dels drets humans i de les llibertats.
Tanmateix, la literalitat d’aquest article va canviar amb la modificació Llei de seguretat pública, i la nova redacció ha substituït “el caire disjuntiu pel caire cumulatiu”. En altres paraules, el nou article no deixa al reu escollir entre els dos càstigs, sinó que li imposa ambdós.
El TC assenyala que aquesta imposició als treballs en benefici de la comunitat contravé l’article 49 del Codi Penal i l’exposició de motius d’aquest, que exigeixen el consentiment previ del condemnat per imposar aquest càstig. El fet d’imposar-los sense alternativa apunta que els converteix en treballs forçats. Així mateix, exposa que es vulneren els articles 4 i 8.2 de la Carta Magna, “perquè la imposició conjunta” “no permet comptar amb el consentiment del condemnat per imposar-li un treball forçós o obligatori, que atempta contra la seva dignitat”. Ara bé, aquest fet no es produiria si existís una “alternativa d’imposició de penes en què una d’elles fos el treball en benefici de la comunitat”.