sentència europea
El Tribunal de la UE obre una oportunitat al mercat d'habitatge
El Tribunal de Justícia de la UE tomba la legislació espanyola que obliga els residents del veí del sud a declarar els béns i drets a l’estrange
Habitatges al Tarter, a la parròquia de Canillo.
La decisió del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) de tombar la legislació espanyola que obliga a declarar als residents a l’Estat veí del sud els béns i drets a l’estranger a través de l’anomenat model 720, perquè considera que les sancions i multes que imposa són “desproporcionades” i menyscaben la lliure circulació de capitals a la Unió Europea, pot obrir una escletxa per a l’aflorament de pisos buits propietat de no residents a Andorra del veí del sud que poden nodrir el parc d’habitatges de lloguer del Principat.
Quan el 2012 el ministeri d’Hisenda espanyol, que en aquell moment encapçalava el popular Cristóbal Montoro, va imposar l’obligació de presentar el model 720 i les sancions derivades, ja es va començar a parlar de l’afectació que podia tenir al parc d’habitatges i al lloguer de pisos d’Andorra. I és que el model 720, ara declarat il·legal per la justícia europea, feia que aquells que tinguessin més de 50.000 euros en actius o immobles s’arrisquessin a multes de fins al 150% del que s’havia defraudat. Aquest volum de sancions es combinava amb el fet que no hi ha prescripció per a béns no declarats a Hisenda.
El còctel resultant va fer que els ciutadans espanyols amb actius o propietats fora del seu país i que no haguessin declarat a Hisenda es trobessin atrapats. Si ho declaraven podien pagar fins a una vegada i mitja el valor del que tenien a fora i tampoc es podien esperar que arribés la prescripció del delicte fiscal.
El cop definitiu va arribar amb l’intercanvi automàtic d’informació fiscal que s’aplica de forma generalitzada. Els no residents que tenien habitatges van quedar atrapats. Ni podien pagar una multa molt superior al valor del que tenien, ni el podien vendre ni tampoc llogar perquè els obligaria a tenir un compte i per tant a revelar la seva situació fiscal.
Ara mateix és una incògnita què pot passar amb aquests béns i des del Govern s’aposta per no fer una valoració de la sentència que es va fer pública ahir. “No crec que ens pertoqui posicionar-nos sobre sentències que afecten un Estat tercer”, va explicar en declaracions al Diari el ministre de Finances i portaveu del Govern, Eric Jover, que va afegir que “encara és molt aviat per saber quin impacte pot tenir la sentència”. Segons Jover, l’únic que hi ha ara mateix al taulell és la sentència i “hem de veure com l’Administració espanyola es posiciona i com aplica aquesta sentència”. Pel ministre de Finances, “hem d’estar a l’expectativa” del que decideix Espanya.
Qüestionat pel volum de pisos que podrien aflorar dels no residents espanyols que tenen béns immobles a Andorra susceptibles d’entrar al mercat de lloguer del Principat, Jover va assegurar que “no tenim detall dels pisos” que puguin estar en aquesta situació.
Dret de la Unió Europea
La sentència feta pública ahir pel Tribunal de Justícia considera la legislació espanyola que obliga els residents fiscals al veí del sud a declarar els seus béns situats a l’estranger com contrària al dret de la Unió Europea. Espanya, mana la sentència, ha d’adequar la legislació afectada a la normativa europea amb la màxima brevetat possible, segons estableix la Unió Europea.
La ministra d’Hisenda i Funció Pública espanyola, María Jesús Montero, va mostrar ahir “respecte” total a la sentència i va anunciar que es corregiran “amb la major celeritat” els elements subjectes a revisió. “Reformularem de forma ràpida, un cop llegim amb deteniment la lletra petita, aquells aspectes que calgui corregir”, va assegurar la ministra. Concretament, els assumptes que estan subjectes a revisió són els terminis de prescripció i la quantia de les sancions.
La ministra pretén que, abans que expiri el termini de presentació del model, el 31 de març vinent, s’hagi corregit la norma utilitzant algunes de les lleis que es poden trobar en tramitació al Congrés o al Senat. Com a informació general, la ministra va apuntar que són uns 60.000 contribuents els que presenten aquest model anualment, per tant, es tracta d’un volum limitat de persones que fan aquesta declaració de béns a l’estranger. L’import en termes d’euros declarats des de la vigència del model 720 és de 225.200 milions.
Tornant a la sentència, el veredicte assenyala que haver de declarar béns a l’estranger no té equivalent amb els béns o drets que es tenen a Espanya i per tant es fa “una diferència de tracte entre els residents a Espanya en funció del lloc de localització dels seus actius”. I considera que aquesta obligació “pot dissuadir” els residents a territori espanyol a invertir en altres estats membres de la UE o a impedir-los o limitar les possibilitats de fer-ho i això constitueix “una restricció a la lliure circulació de capitals”.
LÓPEZ DIU QUE ELS IMMOBLES BUITS "SÓN UN GRAN PROBLEMA"
En declaracions posteriors a la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), el president del grup parlamentari del PS, Pere López, va posar el focus en els immobles desocupats. “És evident que els habitatges buits són un dels grans problemes que hi ha en aquest país. No cal oblidar, però, que els habitatges buits segueixen sent del propietari que en disposa i res no garanteix que es puguin llogar a un nivell de renda”, va afirmar. Per aquest motiu, va advocar per la intervenció estatal. “L’única cosa que pot garantir habitatges a un preu digne per a les persones que tenen menys ingressos és l’actuació pública”, va reivindicar López. En aquest sentit, es va comprometre a estudiar la fórmula per tal de facilitar l’accés a l’habitatge de col·lectius vulnerables a partir de l’intercanvi automàtic d’informació.