rEPORTATGE

“El dictat de l'ànima”

‘Mirando al cielo’ és el primer àlbum de Jaqui Lin, una artista tan atrevida com genuïna, que presenta una obra creada des de la intuïció.

Jaqui Lin.Fernando Galindo

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

Va ser esporàdic i natural”. Així, amb l'espontaneïtat d’una nena de 12 anys que en feia un que estudiava saxofon i solfeig al conservatori de la Llacuna, Jaqueline Capdevila va demanar a la seva mare que volia cantar. “Allà vaig descobrir que era la meva gran passió”. Ara, als 28 i sota el nom artístic Jaqui Lin, està a punt de llançar el seu primer àlbum, Mirando al cielo.

El projecte neix, explica, de la “intuïció i la connexió amb el cel”. El procés de creació ha estat natural, sense cap mena de premeditació, definint-lo així com “el dictat de l’ànima”. “M’agrada començar amb la improvisació de la melodia o lletra. He intentat ser fidel a les idees orgàniques que em venien a l’hora de crear i, a partir d’aquí, he anat desenvolupant-les”. El resultat final són onze cançons que parlen de temes quotidians, com és l’amor pur, qui ens fa ser la societat i qui realment som o el rol del cap que mana i controla, i ho fa “des d’una mirada múrria, però contundent”.

Perquè de fet, així és el seu personatge, la Jaqui Lin, juganera i genuïna. S’inspira en la Pippi Långstrump, la protagonista de la pel·lícula Annie i la de la sèrie Punky Brewster. “Eren molt semblants al que jo era, nenes autosuficients, molt amigues dels seus amics, que es movien de manera molt pura, sense fer mal, i aconseguien el que volien”. I és que la seva proposta va més enllà del purament musical. “M’agrada molt jugar a nivell d’estètica i conceptual.” Mostra d’això són les trenes de llana i els colors llampants del seu vestuari. “Jo volia pujar a un escenari i cantar, però amb una proposta arriscada i ser un alter ego”. Una figura que, en essència, no deixa de ser la Jaqueline, però que la posa “en una tessitura que et fa divertir i transmetre altres coses. Vull que es converteixi en un espectacle i joc, però que sigui natural, genuí i juganer”. Per això també cuida al detall la fotografia dels seus videoclips. Si l’has de situar en algun lloc, serà un parc infantil, en uns gronxadors o damunt d’una bicicleta. “No és que vagis de nena petita. És una proposta adulta dins d’aquest món més naïf.” Perquè la Jaqui Lin, al cap i a la fi, és el “reflex dels nens interiors que tenim amagats”.

Mirando al cielo, que s’ha gestat durant tres anys i serà una realitat el 4 de febrer, ja té una cançó que ha estat tot un èxit, ja que forma part de la banda sonora de la sèrie de Netflix Inocente. Aquest “fill” que està a punt de donar a llum arriba gràcies a tres premisses que, assegura, no ha perdut de vista: “El treball, la il·lusió i la fe.”

tracking