Fenòmens naturals
Enginyers i arquitectes demanen constituir un cadastre d'edificis
Els col·legis professionals són partidaris de verificar la resistència dels habitatges
Els enginyers i arquitectes són partidaris de constituir un cadastre d’edificis al país com a mesura preventiva davant l’amenaça d’eventuals terratrèmols que puguin ocórrer. L’objectiu no és fer saltar les alarmes davant els darrers moviments sísmics, sinó prendre consciència d’aquelles construccions més susceptibles de patir danys materials. El president del Col·legi d’Enginyers, Vicenç Jorge, va exposar que l’activitat sismològica al Pirineu és un factor previst en la reglamentació d’habitatges. Tot i que no hi hagi a Andorra cap marc legal específic que prevegi aquesta casuística, Jorge va explicar que s’emparen en la normativa europea, així com la francesa o l’espanyola, a l’hora de planificar l’aixecament d’edificis. “El que s’ha de fer a Andorra és un cadastre d’edificis, igual que amb l’amiant perquè representava un risc, i veure si estan preparats per enfrontar-se a un sisme”, va afirmar.
En aquest sentit, des d’un vessant eminentment tècnic va explicar que els edificis estan concebuts per subjectar forces gravitatòries en vertical, de manera que la sacsejada d’un terratrèmol pot descompensar l’estructura de l’edifici en produir-se forces en direcció horitzontal. Per aquest motiu, va reivindicar la importància d’introduir elements de càrrega horitzontal en el disseny dels edificis per reduir la seva vulnerabilitat davant un eventual sisme.
Al seu torn, el membre del Col·legi d’Arquitectes, Víctor Blasi, va coincidir en la necessitat de constituir un cadastre d’edificis per inspeccionar el compliment de les normes tècniques de l’edificació. “Si tots els projectes estan ben fets tots els edificis estan preparats per resistir un terratrèmol d’aquesta magnitud. Qualsevol moviment pot comportar alguna fissura en una paret, però els edificis tenen capacitat per adaptar-se a certs moviments sense perdre la seva estabilitat estructural”, va comentar Blasi. Ara bé, no va atrevir-se a posar la mà al foc en aquells edificis on s’han realitzat reformes catalogades d’obra major “on no s’ha seguit el procediment administratiu”. “Això ha passat alguna vegada i en altres edificis on hi ha parets de càrrega de formigó o ceràmica s’ha d’anar molt amb compte amb les modificacions per mantenir la rigidesa i resistència”, va considerar.