Detecció a temps

Si actualment et diagnostiquen un càncer de mama a temps t’ha tocat la loteria.” Aquestes són les paraules d’Helena Solé, una supervivent de càncer que, després de dos anys trepitjant hospitals on ha rebut tractaments diversos, té clar que la detecció precoç d’aquesta malaltia és essencial. “Està bé que es dediqui un dia a fer-ne difusió”, va comentar amb relació al Dia mundial contra el càncer, que precisament se celebra avui. En el seu cas es va detectar ella mateixa uns petits nòduls al pit l’octubre del 2020. Més tard, després de sotmetre’s a una biòpsia, els especialistes li van confirmar que es tractava d’un càncer d’estrògens. “Els nòduls feien entre 11 i 7 mil·límetres i, per sort, només em van haver d’extreure una part del pit”, celebra Solé. Ara, després d’haver passat per les respectives sessions de quimioteràpia (a Andorra) i radioteràpia (al centre mèdic Teknon de Barcelona), en fa una valoració general. “L’equip d’infermeres de l’hospital d’Andorra és brillant. Potser, com a aspecte a millorar proposaria incloure algun oncòleg més a l’equip perquè el servei, a vegades, es trobava una mica saturat”, comenta. “Pel que fa a la radioteràpia vaig combinar-ho amb estades a Barcelona i amb el servei de transport de taxi des d’Andorra que ofereix Assandca”, explica. “Pel que fa al debat d’incloure un servei de radioteràpia al Principat entenc que és una decisió difícil. Realment a la Teknon disposen d’una maquinària molt avançada”, afegeix. A més, de tot el procés viscut en destaca l’acompanyament de la psicooncòloga Eva Bailles. “Penso, però, que seria interessant incloure el servei des que et detecten el càncer. És un moment de solitud complicat de gestionar.”

Des d’un altre punt de vista, Marina Cordoba dona la seva opinió després d’haver superat un tumor de la cavitat perinasal, que li van detactar amb 29 anys quan va acudir a l’otorrino pensant-se que tenia una sinusitis mal curada. “Passar per un episodi com aquest et fa adonar de la importància d’estar sa”, assegura, després d’haver estat internada a Barcelona pel fet d’haver estat sotmesa a una maxil·lectomia. “El suport de les altres persones és allò que més t’ajuda”, explica ara que ja es troba duent a terme els controls periòdics rutinaris. Per altra banda, Ramon Sánchez, supervivent d’un limfoma MALT de paròtide, posa en relleu la humanitat en el tracte de tot el procés. “Jo tenia clar que havia de confiar en els metges i tothom va ser molt humà”, assegura, a més d’explicar que ara es troba gaudint de les classes dirigides que ofereix Assandca des dels Serradells per a tots aquells que han patit càncer.