sanitat
Saturada la planta d'aguts de salut mental
Els metges no estan alarmats perquè és una àrea molt petita de només 12 llits i estan acostumats a pics d’ocupació durant l’any
L’àrea d’aguts de salut mental, a la quarta planta de l’hospital, està quasi a punt de tenir totes les places ocupades. La situació, però, no preocupa excessivament els professionals que hi treballen, que estan acostumats a pics de gran ocupació perquè es tracta d’un servei molt petit, de tan sols 12 llits, i qualsevol ocupació o més ingressos dels habituals el poden situar a punt del màxim.
De moment no ha estat necessari derivar ningú a cap centre de fora del país. No es pot parlar d’overbooking precisament perquè només que hi hagi dues o tres altes el canvi és radical. En aquest espai sanitari es tracten les persones amb addiccions o trastorns mentals que requereixen un ingrés curt, ja que els de durada mitjana o llarga són derivats a Lleida.
Això provoca una rotació important. Per posar un exemple, si de cop hi ha tres ingressos i s’han de retardar algunes altes això ja pot suposar que la major part de llits estiguin ocupats. La majoria d’habitacions són individuals però també n’hi ha de compartides, on només s’hi poden ingressar persones del mateix sexe, que pot provocar en alguna ocasió que algun llit quedi buit.
LLOCS PETITS
Fonts del centre comenten que normalment en la majoria d’hospitals aquestes plantes especialitzades són petites, tot i admetre que no disposar encara del pla nacional de salut mental és un obstacle. A Catalunya no és gens inusual que aquestes àrees estiguin ocupades de forma permanent al cent per cent. A Andorra hi ha oscil·lacions i algunes depenen de l’època de l’any. Per exemple, les xifres demostren que hi ha recaigudes de trastorns bipolars a la primavera, a la tardor i a l’hivern.
Pel que fa al projecte d’obrir un psiquiàtric a la Seu d’Urgell, els especialistes es mostren a favor d’un servei pirinenc i remarquen que l’Església a Catalunya té molta experiència. L’únic problema seria amb ingressos involuntaris en què ha d’intervenir un batlle.
SENSACIÓ DE MENYSTENIMENT PER LA FALTA D'INFORMACIÓ
El centre psiquiàtric que el bisbat d’Urgell vol impulsar a la Seu, en col·laboració amb el Govern i la Generalitat, ha agafat a contrapeu l’Associació d’ajuda al jovent en risc, que no teia constància dels plans dels organismes públics. “No estàvem al corrent de tot això. Com a associació creiem que és un menysteniment greu envers nosaltres”, va declarar la presidenta, Sandra Cano. En aquest sentit, la portaveu de l’associació va lamentar la manca d’informació de l’executiu tenint en compte la seva involucració al pla integral de salut mental d’Andorra (Pisma). Cano es va mostrar prudent a l’hora de valorar la creació d’aquest centre psiquiàtric a causa de la manca de coneixement sobre el perfil de gent a qui està adreçat o els recursos econòmics que s’hi preveuen destinar. El que sí que va deixar clar és que des de l’associació “lluitem perquè no es derivin xavals fora d’Andorra. Tenen dret a estar acollits al seu país i a rebre tractament”, va afirmar. En paral·lel, les fonts del bisbat consultades asseguren que el Copríncep episcopal, Joan-Enric Vives, té la ferma voluntat de tirar el projecte endavant per donar resposta a la creixent problemàtica de salut mental que afecta molts joves que se sotmeten a tractaments de llarga durada, com podria ser el cas de les addiccions o les depressions. Així mateix, les mateixes fonts van asseverar que ja s’han iniciat els contactes amb el Govern i s’ha constatat la bona predisposició a col·laborar tot i que encara no hi hagi cap calendari de treball programat. Des del Govern admeten l’existència d’aquestes contactes i, en espera de rebre més detalls sobre el projecte, no descarten un hipotètic centre residencial a Andorra. En paral·lel, amb referència al Pisma, Cano va lamentar que “no s’estigui avançant” malgrat que hi hagi accions d’aplicació urgent. “Tota la gent que forma part de l’associació som gent que treballem i hem dedicat moltes hores a les reunions”, va expressar Cano, tot recordant que és un projecte molt ambiciós que “no hauria de quedar al calaix”.