“El gènere fantàstic és un repte per a la imaginació”

Isak Férriz interpreta un inspector que ha d’investigar una sèrie d’assassinats rituàlics a Feria: la luz mas oscura, la nova sèrie de Netflix que es va estrenar el passat dijous 27 de gener i que es postula com un dels fenòmens televisius de l’any. Ambientada l’Andalusia dels anys 90, es tracta d’un thriller que entrellaça la ciència-ficció amb elements sobrenaturals. Eva (Ana Tomeno) i Sofía (Carla Campra) es troben que les seves vides canvien per sempre quan els seus pares es converteixen en els principals sospitosos de la mort d’una vintena de persones. En parlem amb ell.

La revista ‘Variety’ situa ‘Feria’ a la llista de les 15 produccions internacionals que poden repetir l’èxit d’‘El juego del calamar’. Què en pensa?

Vivim en l’època de la necessitat de trobar el nou gran producte massiu. Semblava que les plataformes havien diversificat els espectadors, no cal que a tots ens agradi el mateix alhora, de fet no té gaire sentit. Però, si això ha de servir pequè Feria arribi a més espectadors, benvingut sigui.

Tot i això, vostè ha dit en declaracions a la premsa que l’excés d’expectatives és dolent i és millor mirar la sèrie sabent el mínim d’informació possible... Ho reafirma?

Per a mi sempre és millor enfrontar-se a un producte, ja sigui pel·lícula, sèrie, llibre, exposició, teatre..., sense saber-ne gaire, així l’experiència és molt més suggerent. En el cas de Feria pren tot el sentit per la barreja de gèneres, perquè res és el que sembla, si l’espectador desconeix què veurà serà més fàcil que se sorprengui i, a partir d’allà, ja decidirà si vol seguir veient-la o no.

Què creu que diferencia aquesta sèrie de la resta de sèries policíaques espanyoles?

El component fantàstic, però també de terror, de misteri.

‘Feria’ barreja la història d’una investigació d’un assassinat en massa, als anys 90, en una població andalusa amb pinzellades de ciència-ficció. Estaríem parlant de thriller sobrenatural?

Sí, però va més enllà, a nivell metafòric se’n poden extreure diferents lectures. El viatge iniciàtic en el pas a la vida adulta per part de les germanes, la lluita per prendre la decisió correcta en moments claus de la nostra vida, i les conseqüències que aquestes decisions ens poden portar.

Hi ha qui ja l’està comparant amb la sèrie alemanya ‘Dark’. Realment creu que hi ha punts de connexió?

És molt difícil que avui dia hi hagi res que no pugui ser referenciat. És una sèrie de gènere thriller, fantàstic i sobrenatural, de manera que sí, entenc la comparativa.

Normalment, s’atribueixen les millors sèries de suspens als països de tradició nòrdica. Creu que al panorama espanyol li faltava destacar en aquest sentit?

El que crec és que l’arribada de les plataformes ens està permetent arriscar molt més. Se’ns està donant la confiança i els pressupostos per poder fer-ho i això ens està fent créixer professionalment.

Com s’ha preparat per interpretar aquest personatge? Ha fet algun tipus d’immersió al món policial o s’ha documentat d’alguna manera?

El Guillén és un home corrent a qui el cas li ve molt gros. Es veu sobrepassat davant del secretisme, les mitges veritats i els enganys. Per a mi la dificultat a nivell interpretatiu de la sèrie era trobar el to des d’on vivenciàvem les experiències “fantàstiques”, era un treball d’equip, ja que havíem de jugar tots al mateix, i de prova-error fins que trobàvem un camí suggerent a investigar. Treballar el gènere fantàstic és un repte per a la imaginació de l’actor i té un component de divertimento molt agraït.