Salut registra 35 afectats per covid persistent

Salut té registrats 35 casos d'afectats per covid persistent entre les persones que han patit la infecció i que tenen símptomes compatibles amb la malaltia que perduren més de 12 setmanes. El diagnòstics d'aquests pacients prové tant del seguiment que han fet els metges que els estan tractant com de l'enquesta sobre la covid persistent que el ministeri va posar en marxa el 25 d'octubre passat, de la qual s'han presentat els resultats aquesta tarda. La mostra, impulsada per Salut, el Col·legi de Metges i Andorra Recerca +Innovació (ARI), es va preveure per a un univers de 10.200 persones però només hi ha hagut 1.555 respostes i es farà una nova enquesta perquè els positius pel virus sumen ja 36.902 casos.

La doctora Roser Bellmunt ha explicat que el percentatge d'afectats per complicacions pel virus que correspondria a Andorra són unes 1.500 persones dels 15.162 casos constatats del virus al moment de fer l'enquesta perquè segons les estadístiques internacionals entre un 10% i un 20% dels infectats pot tenir covid persistent. I ha destacat la necessitat que tots els ciutadans que han tingut la infecció responguin l'enquesta per conèixer la situació real a Andorra. La metgessa ha precisat que no es disposa de cap dada sobre l'afectació que tenen els 35 malalts de covid persistent i ha incidit que hi ha més de 200 símptomes descrits i cada afectat s'ha d'estudiar individualment. Roser Bellmunt ha detallat que els símptomes més habituals "són la fatiga, el dèficit de memòria i els problemes respiratoris i sovint poden portar a incapacitat i pèrdua de la qualitat de vida".

El responsable del Centre de Recerca Sociològica d'ARI, Joan Micó, ha recalcat que els resultats obtinguts no són representatius del conjunt de les persones que han tingut la infecció al Principat "però ha estat útil per conscienciar a persones que han d'anar al metge". L'enquesta es va dissenyar per a majors de 18 anys, el que va deixar la base de la mostra en 10.200 persones i només es va trametre el qüestionari als 9.000 dels quals es tenia el telèfon mòbil.

La secretària d'Estat de Salut, Helena Mas, ha defensat la validesa dels resultats i ha afirmat que "està sobradament justificada" perquè ajuda a les persones a saber sobre el seu estat de salut i anar al metge en respondre les preguntes del qüestionari "i per posar-nos en relació als resultats d'altres països". I ha anunciat que es farà una segona onada de l'enquesta amb l'enviament de SMS a contagiats pel virus entre el juliol i l'octubre del 2021 entre 1.597 casos. En aquest cas es farà servir a més de l'enviament de missatges, l'app de salut per captar als afectats més joves i trucades a telèfon fix per contactar amb les persones de més de 65 anys que hagin tingut el virus perquè s'ha detectat que són els dos grups que menys han respost el qüestionari.

Antecedents immunitaris

Roser Bellmunt ha indicat que la recuperació de la covid persistent depèn del tipus de símptomes que tingui la persona i de l'estat immunitari que tenia al moment de contagiar-se del SARS-CoV-2. I s'ha referit als factors genètics del pacient, a la tipologia del propi virus, a les infeccions d'altres virus que hagi patit, a la microbiota intestinal com a factors que poden alterar l'estat immunitari de l'infectat abans de tenir la covid. La doctora ha assegurat que "s'ha de valorar la situació prèvia de les persones per saber quin marge de cura o de seqüeles pugui tenir i en cas que tingui algun òrgan afectat si ja no té possibilitat de cura". I ha ressaltat que els estudis es basen en sis mesos o un any de covid persistent i cal més temps per estudiar-lo.

Bellmunt ha recordat que segons l'OMS covid persistent és l'afectació a persones que han passat el virus i tenen símptomes més enllà de tres mesos "i que no han de ser deguts a cap altra causa ni tenen diagnòstic alternatiu". Els estudis indiquen que hi ha més incidència entre les dones d'edat mitjana i que "la simptomatologia és fluctuant sobre diversos òrgans i no sempre els mateixos", ha assenyalat la doctora. I ha exposat que el qüestionari tenia un bloc de preguntes sobre símptomes físics sobre els òrgans amb tres considerats greus: febre, dificultat per respirar i mal al pit. Si la persona responia que patia algun problema físic rebia una indicació per contactar amb el metge i si esmentava alguns dels considerats greus se li deia que "ho faci el més ràpid possible". El segon bloc de preguntes es referia a símptomes funcionals vinculats a la part nutricional, cognitiva i emocional i per aquesta afectació s'adreçava el malalt a contactar amb infermeria del centre de salut.