Aragonès manté la incertesa sobre el rol d'Andorra als Jocs

El paper que Andorra protagonitzarà a la candidatura Barcelona-Pirineus per als Jocs Olímpics d’hivern del 2030 continua sent una incògnita. I és que mentre dijous la consellera de la Presidència de la Generalitat, Laura Vilagrà, va descartar col·laborar amb el Principat en considerar que les seves estacions d’esquí són “competidores” directes de les catalanes, ahir el president de la Generalitat, Pere Aragonès, va fer un gir de 180 graus i va assegurar que “és un projecte d’abast dels Pirineus que ha de tenir la col·laboració de tots els territoris”. En aquest sentit, va emfatitzar que, de moment, la candidatura es troba en un “estadi tècnic de treball” i només quan se superi aquesta primera fase “serà el moment de determinar l’abast i les característiques d’aquesta col·laboració d’Andorra que, en qualsevol cas, hi ha de ser”.

Per la seva banda, el cap de Govern, Xavier Espot, va manifestar que “tot plegat és prematur”, i va coincidir amb Aragonès que un cop s’hagi avançat en el treball tècnic del grup que està elaborant la candidatura “vindrà el moment que des del vessant polític puguem dir-hi la nostra”. En aquest sentit, va apuntar que “parlem de col·laborar de manera genèrica i no hem entrat a detallar si participarem en proves esportives o a nivell d’infraestructura d’hotels”. Ara bé, el cap de Govern es va mostrar convençut que “la col·laboració d’Andorra és positiva des de la perspectiva d’assegurar l’èxit de la candidatura”, i ho va justificar argumentant que “Andorra té el domini esquiable més gran i ben dotat del sud d’Europa, amb pistes de descens homologades”, i que compta amb la “infraestructura hotelera més important de la zona”. Ara bé, va assenyalar que aquestes declaracions no són sinònims “d’exigir una determinada participació” i que, en qualsevol cas, “aquesta candidatura repercutirà positivament en el conjunt dels Pirineus i a Andorra”. Així, Aragonès va coincidir que es tracta d’una “oportunitat de sumar i posar al mapa mundial el territori dels Pirineus i generar oportunitats compartides”. Per aquest motiu, va aprofitar per agrair “la disposició del Govern d’Andorra perquè hi hagi aquesta col·laboració”.

Aquestes declaracions es van fer després que ambdós mandataris mantinguessin una reunió que tant per a Espot com per a Aragonès confirma “les bones relacions de veïnatge i la institucionalització d’aquestes”. L’última vegada que un president de la Generalitat va visitar el Principat en condició del càrrec va ser l’any 2009, així que la fita d’ahir va ser un pas endavant per reforçar els lligams i la cooperació.

CATALUNYA VOL PARTICIPAR EN LA DEFINICIÓ DE LA FRONTERA

La delimitació entre les fronteres andorrana i espanyola al pas pel planell de la Tosa ha estat també objecte de diàleg entre Espot i Aragonès. Malgrat que la competència de l’afer recau sobre el Govern d’Andorra i l’Estat espanyol, Espot va acordar “coordinar-nos” amb la Generalitat “perquè puguin, a nivell tècnic, ajudar a trobar una solució de compromís que sigui beneficiosa per a totes les parts”. En aquest sentit, Aragonès va insistir en la importància que l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya hi participi, pel coneixement que té en la zona i perquè “la delimitació de la frontera pot afectar un dels àmbits d’un parc natural de Catalunya”. Per aquest motiu, la Generalitat s’ha posat a disposició del corresponent ministeri estatal i resta en espera d’una resposta. Tanmateix, fonts del govern espanyol han confirmat al Diari que la delimitació es farà amb els professionals de l’Instituto Geográfico Nacional. Pel que fa a la comissió de treball, Andorra ja ha “comunicat les persones que formaran part d’aquesta comissió de delimitació de la frontera i estem a l’espera de la resposta d’Espanya, que sabem per boca de l’ambaixador que arribarà molt breument”. A més, Espot es va mostrar favorable a aprofitar la constitució d’aquest grup de treball per esclarir les discordances que hi pugui haver en altres punts fronterers.