Espot vol Marsol de dos a la llista nacional

Dos mandats rellevants al capdavant del comú de la capital i recent i flamant vicepresidenta segona de Demòcrates (DA). L’estrella política de Conxita Marsol va a l’alça. I més que hi anirà. Xavier Espot la vol de número dos a la llista nacional per a les eleccions generals, segons fonts properes al partit. Una cita que cada cop hi ha més consens que s’avançarà al desembre. En paral·lel, el cap de Govern continua alimentant la incògnita de si es presentarà a la reelecció, quan pràcticament tothom de dins i fora del partit dona per segur que encapçalarà la llista. Però més de tres anys al costat de Toni Martí deixa seqüeles, una de les qual podria ser la de la necessitat que t’escullin candidat per aclamació. Tot i que l’explicació més plausible és que sigui una tàctica per tenir les mans lliures a l’hora de confeccionar les llistes, sobretot la nacional, segons les mateixes fonts.

Espot té tot el marge de maniobra sempre que els candidats siguin de DA i les mans lligades si pretén fer una llista conjunta amb els liberals, com va apuntar Marc Forné en l’entrevista a Diari TV (la televisió del Diari d’Andorra). El sentiment unànime a les files demòcrates és que s’ha d’anar sol a la nacional i amb els liberals a les parroquials però de manera asimètrica: a la circumscripció que poden ser decisius el segon, a les que no, el suplent. Qualsevol altra combinació és en aquests moments completament inviable perquè provocaria el rebuig majoritari dels dirigents, militants i d’una part important dels simpatitzants de la formació que lidera el cap de Govern.

El dilema

Les expectatives dels liberals de cara a les generals del desembre no són precisament gaire encoratjadores. La cabriola de les eleccions passades, en què van fer llistes parroquials conjuntes amb el PS per acabar integrant-se en el Govern de coalició liderat per DA, no va ser gaire ben rebuda pels electors i al màxim que poden aspirar és a repetir el resultat del 2019, segons les fonts consultades. Tot i que el segon conseller no estaria assegurat. De manera que no perillaria l’elecció de Jordi Gallardo, el més que segur cap de llista després dels moviments als comitès parroquials, però podria quedar molt afeblit davant d’Espot. Els demòcrates i el cap de Govern han consolidat el projecte en plena pandèmia i confien a millorar el resultat de fa tres anys a la nacional. I més després de la relliscada de Pere López, defensant un discurs plagiat en l’últim debat d’orientació política. Un resultat de sis a un o de set a dos a la circumscripció nacional marcaria massa diferència entre ells quan en els últims mesos Gallardo ha accelerat els moviments per deixar clar qui és el segon del Govern.

Encaix massa complicat

Espot se sent molt còmode amb el Govern de coalició i amb Gallardo en especial. Tot i que els seus a l’executiu són Eric Jover, Sílvia Calvó i Joan Martínez Benazet, la relació amb el líder liberal és més que fluïda. Però si ja li seria complicat incloure’l en una hipotètica llista conjunta, situar-lo en un dels primers llocs resultaria impossible. De la mateixa manera que és més que improbable que Jordi Gallardo acceptés anar de cinc o de sis a la candidatura amb quatre o cinc de DA per davant. Vaja, els que tindrien garantida l’elecció com a consellers. Ni per l’equilibri de forces entre DA i Liberals, o més aviat pel desequilibri, ni per la significació política que té en aquests moments i que espera potenciar encara més. Un possible encaix resulta més que complex i amb la incorporació de Conxita Marsol ideològicament innecessari. La cònsol d’Andorra la Vella representa i assegura l’univers més conservador de DA, alhora que arrossegaria vots de les formacions més a la dreta. L’únic inconvenient és que haurà de deixar el consolat de la capital un any abans d’acabar el mandat. No serà el primer cop que passa.

Tres llistes nacionals estan gairebé garantides per a les eleccions del desembre: les de DA, el PS i Liberals. Queda per saber què faran Josep Pintat, Jaume Bartumeu i Carine Montaner. Sense descartar una possible candidatura de descontents amb els que ara ostenten el poder.

ELS MALDECAPS A L'HORA DE CONFECCIONAR LA CANDIDATURA SÓN A LES PARRÒQUIES

La voluntat de DA de confeccionar llistes asimètriques a les parròquies amb els liberals serà l’escull més complicat de superar per a Xavier Espot. I on més problemes trobarà és a Encamp i Canillo. A la primera perquè abans de parlar de candidats ha de recuperar la confiança del comú, molt malmesa per la inhabilitació de Joan Viladomat, que li impediria presentar-se a la nova concessió de Saetde; el projecte estrella de Mas i Rascagneres. El paper de Jordi Torres serà clau. A Canillo perquè ni un liberal com a suplent els sembla bé sempre que aquest no sigui el segon. En el supòsit que DA obtingués el triomf i un dels electes acabés de ministre els liberals guanyarien un conseller en detriment dels demòcrates. Més senzill es presenta Ordino i Andorra la Vella. A Escaldes no hi ha dubtes. Un i un; l’objectiu és recuperar-la al preu que sigui. I la Massana menja a part.