La sentència sobre el vel no garanteix el retorn a l'escola

La justícia s’ha pronunciat i ho ha fet de forma favorable a la família musulmana. La sentència de primera instància –que imposa al Govern el pagament de les costes judicials– va ser notificada ahir a les dues parts implicades i no deixa lloc a dubtes: impedir l’accés a l’aula pel fet de portar el vel islàmic vulnera la Constitució, al·lega la batlle. En altres paraules, es vulneren drets fonamentals com, per exemple, el de llibertat de manifestació religiosa i el d’educació.

La sentència no suposa el final del litigi. Podria haver estat així, però el ministeri d’Educació va reaccionar ahir molt ràpidament i, a banda de decidir presentar una apel·lació i recórrer a una segona instància perquè considera que la normativa de l’escola és vàlida, ha optat per evitar futures polèmiques similars i dimecres vinent el consell de ministres aprovarà un projecte de llei de modificació de la Llei qualificada d’Educació, que permetrà vetar qualsevol símbol religiós a l’Escola andorrana. Ester Vilarrubla, ministra d’Educació, no va poder donar gaires detalls del text, però sí que va assegurar que serà diferent al que regeix a França, on l’Estat és laic. El projecte serà tramitat al Consell General amb la intenció que es faci pel procediment d’urgència. Aquest és el principi bàsic, tot i que el reglament qüestionat va ser confeccionat justament quan la problemàtica es va traslladar del Lycée a l’Escola andorrana.

No es pot obviar que paral·lelament està en curs un altre procés judicial sobre l’absentisme de la nena i del seu germà bessó –tenen onze anys– que pot posar en perill la custòdia per part dels pares. Però són dues causes diferents que es dirimeixen en seccions també diferents.

La titular d’Educació va remarcar que a la sentència s’indica que la mare no ha demanat cap mesura efectiva per garantir que es respectin els drets de la seva filla, i va lamentar que totes les propostes del ministeri hagin estat rebutjades, fins i tot “la possibilitat d’una escolarització a distància fins que quedi resolta la via judicial”.

Vilarrubla va comentar que seguiran insistint per donar als menors una “solució temporal, no tant pensant en termes religiosos, sinó en educatius”, i que per tant seguiran reiterant a la família que faciliti que els fills rebin una educació fins que es decideixi la tornada a l’escola. La ministra va justificar el recurs perquè “la sentència no és definitiva i no s’ha d’executar, i creiem que el reglament intern és vàlid”.

Aquesta primera sentència està relacionada amb el recurs d’empara urgent i preferent (denominat 41.1) que va presentar la família i que s’ha demorat trenta dies més dels terminis establerts a causa de l’aturada nadalenca. Els arguments de la batlle són molt contundents. Només una llei qualificada podria restringir aquestes dues llibertats consagrades per la Constitució i no hi ha lloc a fer valer una normativa interna d’una escola per impedir el hijab.

La nena s’està presentant cada dia a classe per evitar que se li pugui imputar absentisme. La família sosté que és la direcció del centre qui li nega l’entrada i impedeix que s’incorpori al curs, ja que ella es nega a treure’s el vel. La situació del germà és molt diferent, ja que l’absència a classe és per solidaritat amb la seva germana. Ambdós porten tot el curs sense assistir a classe –només uns quants dies al setembre–. La sentència no entra en cap moment a pronunciar-se sobre quin tipus d’actuació caldria ara per superar el conflicte, per la qual cosa si cap de les dues parts canvia de criteri les divergències es mantindran.

La resolució judicial únicament es limita a respondre al recurs d’empara urgent i preferent, però no dona la clau per solucionar la disputa ni fa cap exigència a cap de les dues parts. Fonts jurídiques, però, van opinar que els arguments de la batlle són molt sòlids i contundents, perquè deixa molt clar que el reglament no és la via adequada per impedir a la nena anar a l’escola amb la peça de roba al cap.

UN POLS RELIGIÓS EN TERMES JURÍDICS

La família, que va venir a viure a Andorra des de Melilla –els tres fills són andorrans–, sosté que s’està atemptant contra la Constitució sobre la base d’un reglament escolar “que no està ni publicat i que no té cap valor legal per impedir que una nena vagi a l’escola amb vel islàmic”. Els pares van mantenir que si el Govern vol vetar qualsevol símbol de caràcter religiós a l’ensenyament andorrà ho ha de fer a partir d’una llei qualificada “que actualment no existeix”.