El TC confirma la inhabilitació d'una advocada durant dos mesos

El Tribunal Constitucional ha desestimat el recurs d'empara presentat per la lletrada condemnada a dos mesos d'inhabilitació per deslleialtat professional, segons publica avui el BOPA. Els magistrats confirmen el veredicte dictat per la sala penal del Superior l'octubre del 2021 que modificava la pena imposada pel Tribunal de Corts l'abril anterior en considerar que l'advocada havia representat la part contrària d'un antic client en el mateix procediment que els oposava. La condemna de Corts va ser d'un mes d'arrest nocturn condicional, amb un termini de suspensió de dos anys, més la inhabilitació per 18 mesos i el Tribunal Superior va rebaixar l'arrest a 15 dies i la prohibició per exercir l'advocacia a dos mesos.

L'origen del litigi es remunta al 2010 quan l’advocada representava una societat que va ser denunciada per una comunitat de propietaris per un deute de 50.000 euros. La lletrada condemnada ara va defensar inicialment al denunciat fins que es va fer pública la sentència que el condemnava i després va representar la comunitat denunciant i va instar que el seu antic client fes efectiu el pagament del deute, segons es va exposar al judici.

La recurrent al·legava davant l'Alt Tribunal que s'havien vulnerat els drets a la presumpció d'innocència, a un decisió fonamentada en Dret, a un procés degut, a un tribunal imparcial i a la defensa. Els arguments exposats eren que els dos batlles i el fiscal que no van incoar diligències i van refusar les denúncies presentades pel seu antic client contra ella "van fer-li confiar legítimament que la seva actuació no era delictiva, per tant, s'ha vulnerat el principi de seguretat jurídica i aquest fet justifica que la comissió del delicte només pugui ser imprudent o negligent i no dolós". La lletrada afegia que la fiscalia havia obtingut "de forma il·legal el procediment civil" i demanava que aquesta prova no es podia tenir en compte a la causa. I també afirmava que hi ha hagut un tracte discriminatori envers seu i que no mereixia ni una sanció disciplinària i feia referència a una querella criminal contra un lletrat per deslleialtan professional en la qual el Tribunal de Corts va entendre que "un assessorament extrajudicial no és el mateix afer, als efectes del tipus delictiu, quan la matèria esdevé objecte d'un procés judicial".

El Constitucional rebutja que s'hagi produït aquesta vulneració i respon entre d'altres arguments que el ministeri fiscal no va obtenir la prova indegudament perquè el procediment civil s'havia incorporat a la causa per la denúncia de l'antic client davant el Consell Superior de la Justícia. La sentència imposa les costes processals derivades del recurs a l'advocada recurrent.