Mas defensa un “recurs residencial” al país tot i el centre de la Seu

El Govern no renuncia a la construcció d’un “recurs residencial” al país destinat a les persones amb malalties mentals, tot i el projecte del bisbat de crear un centre de salut mental a la Seu d’Urgell. Ho va comunicar ahir la secretària d’Estat de Salut, Helena Mas, durant la presentació del pla integral de salut mental i addiccions (Pisma), que el consell de ministres va aprovar dilluns.

Mas va indicar que un dels principals objectius del Pisma és dotar Andorra de recursos d’habitatge que donin resposta a les necessitats de les persones amb malalties mentals cròniques. En aquest sentit, va indicar que actualment hi ha 32 persones internades en centres de llarga estada fora del país i que 18 més amb un diagnòstic de salut mental viuen en pensions. La idea de l’executiu és poder fer tornar els ingressats fora del país a Andorra. Ara bé, la número dos de la cartera de Salut va indicar que de moment encara no s’han iniciat les converses amb els familiars d’aquestes persones i que caldrà estudiar cada cas concret per poder valorar si el trasllat els beneficia, tot indicant que segurament “no totes seran susceptibles de tornar”.

Ara per ara, Mas va explicar que “estem en la fase conceptual de disseny del model d’habitatge” que hauria d’estar enllestit a final d’any. A tall d’exemple, va resoldre que es podria tractar de “pisos compartits, pisos amb recursos de suport o hospitals de nit”.

MODEL COMUNITARI

Mas va emfatitzar que el Pisma ha de servir de full de ruta cap a un model d’atenció integral centrat en el pacient perquè “no sigui un mer receptor de productes o serveis de salut, sinó una persona activa en el seu procés de recuperació”, i que ha de treballar en la “prevenció i promoció d’una bona salut mental”.

Així, el psiquiatre i assessor en salut mental del ministeri, Pere Bonet, va presentar el resultat final, que és un document que recull sis eixos, 14 línies d’actuació i 62 accions concretes. Entre les principals línies d’acció destaquen la lluita contra l’estigma, la formació en matèria de salut mental, el pla nacional contra el suïcidi o la definició del rol de psicòlegs dins la cartera de serveis. Ara bé, Bonet va assegurar que “necessitem un o dos anys per anar variant coses” tot argumentant que “els canvis molt profunds necessiten temps”

El Pisma és un document participatiu que ha comptat amb les aportacions de tots els agents implicats –ministeris, institucions, fundacions, associacions i col·legis professionals.

PLA DE SALUT MENTAL

1. Disseny de recursos d’habitatge

El Pisma treballa per dissenyar recursos d’habitatge que permetin el retorn de les persones ingressades en centres de llarga durada a fora.

2. Model amb la persona al centre

El Pisma traça el full de ruta cap a un model comunitari centrat en la persona. Aposta pel seu empoderament i per acabar amb l’estigma.

3. Elaborat amb la participació dels actors

El pla ha estat elaborat amb la participació dels actors implicats, com ara els ministeris, les institucions, les associacions i les fundacions, entre d’altres.

TRES SUÏCIDIS EL 2021

Un total de tres persones van suïcidar-se l’any passat, segons va comunicar ahir l’assessor en salut mental del ministeri, Pere Bonet, qui va valorar que “estem per sota la mitjana europea, però tot suïcidi és un drama”. En aquest sentit, Bonet va destacar que un dels punts primordials del Pisma ha de ser la lluita contra el suïcidi. Per aquest motiu, el pla preveu el desenvolupament de l’estratègia nacional de prevenció i lluita contra el suïcidi, així com la creació d’un programa d’atenció per a persones en risc o amb conductes suïcides. Alhora, recull intervencions en grups de risc, com ara identificar i implementar estratègies específiques en grups vulnerables davant del suïcidi o empoderar les famílies.