rEPORTATGE
Tiësto fa vibrar el Comunal
El DJ holandès va fer ballar el públic de l’Andorra Mountain Music amb un concert farcit dels èxits que l’han catapultat al cim de l’electrònica
L'estadi Comunal, ple ahir en la sessió de DJ Tiësto.
El públic que ahir des de les nou del vespre omplia l’estadi Comunal Joan Samarra d’Andorra la Vella feia estona que esperava l’estrella de la nit amb ganes. Moltes ganes. Es notava que el teloner de la nit, el joveníssim productor neerlandès Marf, havia escalfat l’ambient. Tothom tenia ganes de festa.
Quan el rellotge tocava dos quarts en punt de deu de la nit, mitja hora més tard de l’horari previst per l’organització de l’Andorra Mountain Music, Tiësto, un dels DJ i productors de referència de l’escena electrònica mundial, va pujar a la cabina. Aleshores, el públic, com un exèrcit de cuques de llum, va alçar alhora les càmeres dels mòbils per enregistrar un moment irrepetible: el començament atronador del concert d’un dels DJ més cotitzats del planeta, amb centenars de seguidors dels cinc continents a les xarxes socials i amb milions de reproduccions a les principals plataformes digitals.
Amb aquest gest ritual, gairebé religiós, el públic va donar la benvinguda al DJ holandès. Tiësto va obrir el concert amb alguns dels èxits més coneguts de la seva discografia. Una obra que destaca pels senzills que ha publicat en col·laboració amb els DJ més mainstream de l’escena electrònica així com del pop comercial.
Amb un dels primers temes que va presentar ahir a l’estadi comunal –el remix de Pepas, del cantant de reggaeton porto-riqueny Farruko– Tiësto va fer embogir el públic. No és casualitat que aquest tema hagi esdevingut en poc temps l’himne per excel·lència de l’hedonisme discotequer més desenfrenat i, si m’ho permeteu, menys preocupat per les conseqüències dels propis actes. “Pepas y agua pa’ la seca / To’ el mundo en pastilla’ en la discoteca”, diu la tornada, en clara al·lusió a les substàncies psicoactives de disseny.
Tot seguit, Tiësto ho va rematar amb una mescla de Loca People, de Sal Noel (“Johnny, la gente está muy loca”) i d’Alcohol, alcohol, alcohol, de Los Inhumanos.
Tot i que sembli que no pot ser, el concert va mantenir el mateix grau d’intensitat tota la nit. Els qui tampoc no van descansar van ser els treballadors de l’empresa de seguretat contractada pel festival, que van vetllar perquè tots els assistents respectessin les mesures per contenir el virus.
