Un repertori pel país

Andorra té la sort de disposar de festivals de música, d’escoles de formació musical i, fins i tot, d’una orquestra nacional. Ara bé, fins ara, el Principat no disposava pròpiament d’un repertori musical andorrà. O, més aviat, es trobava molt limitat. Aquesta situació va ser allò que va impulsar Albert Gumí i Enric Bartumeu a mobilitzar-se per començar a construir un corpus de música clàssica andorrana. “Molts països del centre d’Europa, com Espanya, van dur a terme aquesta tasca de recerca fa uns 100 anys i ho van fer meravellosament bé”, explicava Gumí. “Andorra, en aquells moments, no ho va fer, i ara ens trobem que no disposem d’aquest material”, afegia. Tot això, però, ha començat a canviar des de fa relativament poc temps. Més concretament, des de la pandèmia. “Vam començar a fer una recerca amb l’Enric Bartumeu als arxius de la Biblioteca Nacional. Allà, va ser on vam trobar uns motets del compositor Enric Marfany”, relatava. “Eren unes peces que havien quedat absolutament oblidades i, a partir d’aquí, n’hem creat una versió per a orquestra de corda que es podrà escoltar al Concert de la Constitució”, celebrava Gumí, mentre comparava l’estreta semblança de la troballa amb els Corals de Bach.

Aquests motets, però, no són les úniques obres que s’han recuperat fins ara. De fet, Gumí anunciava que ja s’han rescatat una trentena de peces del passat. “La idea és recuperar les petites joies perdudes.” Ara bé, rescatar i arranjar determinades peces susceptibles per ser tocades actualment donant-los una nova vida només és una part del camí del procés. “L’altre recurs que tenim per fer aquest corpus és crear nova música a partir de la tradició”, informava Gumí, mentre destacava que la sonoritat beu de les músiques del s. XIX al Pirineu. Un exemple, de fet, és la nova dansa tradicional de Canillo que va crear el mateix Gumí per a gralla i corda, ja que la parròquia no en disposava de cap. “Tot el que anem fent és perquè la gent s’ho faci seu”, assegurava el director de l’ONCA. “L’objectiu d’aquest procés és que d’aquí a 20 o 30 anys pugui haver-hi un repertori extens, ric i variat per posar-lo al servei de tothom”, afegia.