Els bars encara no veuen el final de la crisi
Els propietaris avancen que els costarà molt recuperar les pèrdues i que a més ara han de començar a retornar les línies de crèdit
Un bar tancat en la primera onada de la pandèmia.
El sector dels bars no veu encara el futur clar, tot i que la normalitat s’està imposant. Fonts del sector recorden que els propietaris dels negocis han de començar a recuperar les pèrdues i alhora tornar les línies de crèdit que es van atorgar en la primera onada per fer front a la situació d’emergència. Per això, les fonts auguren que, a banda dels que s’han quedat pel camí, “veiem amb pessimisme el retorn a la normalitat i segurament molts no aguantaran i hauran d’abaixar les persianes, ja que ara els bancs comencen a demanar el retorn dels préstecs”.
Alguns dels crèdits vencien el 31 de desembre, però la majoria ho faran al juny gràcies a les renovacions que va aprovar l’executiu per facilitar la supervivència dels negocis. És a partir d’aquesta data quan el sector preveu patir més dificultats, ja que encara no s’han recuperat de les restriccions que es van imposar amb limitacions d’aforaments.
Heiko Kirchner, que durant tot aquest temps ha comandat la Unió de Bars per donar veu a les reivindicacions del sector, va recordar que fins ara han hagut de fer front a les mateixes despeses però amb unes limitacions que han minvat els ingressos. “Ara tornem a la realitat amb els crèdits per retornar i no tothom podrà arrencar i mantenir el negoci”, va augurar.
En aquest sentit, a banda dels possibles tancaments, va explicar que alguns dels projectes que es volien fer s’hauran de redimensionar a la baixa per la falta de recursos. “Costarà molt recuperar les pèrdues i els ajuts no han arribat”, va sentenciar.
La irrupció de la pandèmia i els perjudicis en els negocis van impulsar la unió del sector entorn de la Unió de Bars, una associació informal que Kirchner volia regularitzar i convertir en una mena de patronal. Finalment ha decidit tirar la tovallola per la falta de suport i de persones disposades a col·laborar-hi. “És una llàstima perquè s’havia fet una bona feina, vam estar en les converses amb l’executiu i vam poder negociar algunes de les nostres reclamacions, i penso que hauria estat una eina molt útil”, va comentar.
L’empresari es lamenta d’aquesta situació perquè ha dedicat molt del seu temps a treballar per al col·lectiu. Ja havia tingut contactes amb un advocat i una notaria per formalitzar els estatuts i el registre i la idea era una incorporació a la Unió Hotelera, “però no hi ha suport dins del grup i no sento la necessitat de continuar lluitant per tots nosaltres”. Kirchner opina que és bo que hi hagi un interlocutor que faci de portaveu i que tingui autoritat per parlar amb les administracions i altres associacions, i va remarcar que ell ha tingut reunions quasi cada setmana amb un representant del Govern, “no només per a temes relacionats amb la Covid, sinó per altres que també interessen els propietaris dels negocis”.
Claus
1 Restriccions d’aforament i igual despeses
Els establiments lamenten que durant molt de temps han estat obligats a tenir taules buides per respectar l’aforament limitat però les despeses no han variat.
2 Fracassa l’intent de tenir una sola veu
La Unió de Bars va néixer durant la pandèmia i l’objectiu era convertir-la en associació.
3 Incorporació a la unió hotelera
Els portaveus del col·lectiu havien pensat en una associació amb la Unió Hotelera.
UN CÀLCUL "CONSERVADOR" DE MOROSITAT DE 25 MILIONS D'EUROS
L’objectiu dels crèdits tous va ser donar oxigen i liquiditat a les empreses. Del primer paquet es van rebre 1.509 sol·licituds, de les quals es van estimar 1.343 amb un import total concedit de 132 milions d’euros. El segon paquet va tenir una dotació de 100 milions d’euros. Els crèdits tous han estat un èxit pel que fa a la supervivència de les empreses durant el dur període de pandèmia tot i que el ministeri de Finances calcula una morositat del 18%. A final de l’any passat l’executiu va introduir la possibilitat que les empreses es puguin acollir a una prestamització del deute. Tot plegat amb l’objectiu que el retorn dels crèdits tous no posi en dubte la viabilitat de les empreses. La conversió no era obligatòria. Les empreses han pogut optar entre prestamitzar o, si tenen capacitat, fer el retorn de la pòlissa. Si se suma l’import atorgat de les fases 1 i 2, el resultat global és de 151.619.144 euros, tot i que l’import disposat és de 127.123.457 milions. El càlcul de morositat que s’ha elaborat des d’un punt de vista conservador s’eleva fins al 18%, que representaria uns 25 milions.